Aquest dijous vaig seguir la constitució de la mesa del parlament a través d'IB3 ràdio durant vint o trenta minuts. Si no fos perquè sabia que escoltava la ràdio pública de les Illes, hi havia moments que feia rialles. La gravetat, però, és que en tot moment tenia la sensació d'estar escoltant un programa de baixíssima qualitat i rigor, amb comentaris masclistes i paternalistes amollats amb total normalitat.

Quan em vaig connectar a la ràdio feia mitja hora que havia començat el programa especial i entre protocol i protocol d'un acte com aquests, la presentadora i els tertulians anaven parlant. Res fora d'allò normal, ho sé. Just quan em vaig connectar parlaven sobre la solemnitat de l'acte, que contrastava amb l'ambient gairebé informal d'una tertúlia de caire polític. Per exemple, un dels tertulians definí el regidor de l'Ajuntament de Palma Aligi Molina com "el salvaje que irrumpió violentamente en la conselleria de cultura". Posteriorment, un altre tertulià afirmà que la situació era com a la pel·lícula del Gattopardo, "las primeras veces que el pueblo va al baile organizado por el Gattopardo, no saben qué hacer. Pero hay que ver qué rápido se acostumbran". De moment puc detectar menyspreu a la política, desqualificació cap a un regidor i paternalisme. Per entrar en calor, com si diguéssim.

Per acabar d'arrodonir el nivell de la tertúlia faltaven dos tòpics. El primer, la roba. Un del tertulians, el més jove, opinà que "Tiene que haber un límite, porque si van con pantalones cortos y tal, ¿qué hacemos?".Encara ara estic intentant entendre la profunditat de la pregunta, ho reconec.

Hi ha més: en aquest apartat faltava el masclisme recalcitrant de la mà d'un dels tertulians qui, mentre parlaven del canvi d'estil de roba al parlament, digué "Los escotes de las señoras son diferentes" al que un altre tertulià respon "Y la ropa interior, fíjese" (de fons s'escolta un "Qué ojo tiene el colega"). De fons se sentí com una lleugeríssima remor de reprovació del comentari per part de qualcun d'ells, però la presentadora l'excusà: "Si a ell li ha cridat l'atenció això... ". Com volent dir. En aquest punt, el berenar ja començava a caure'm malament. Ah, per cert, l'única dona de la tertúlia era la presentadora. Com volent dir, també.

La cirereta va arribar quan la presentadora plantejà un hipotètic escenari de cara a les eleccions de novembre on Podem pogués tenir majoria absoluta amb la suma de partits nacionalistes i partits petits.Demanà l'opinió als tertulians i un d'ells va sentenciar: "(significaria) La práctica destrucción de España (...). Significaría el hundimiento". I aquí el meu estómac va dir basta.

Nou govern, us demanaré i reclamaré moltes coses, però, per favor, IB3 necessita renéixer i enterrar la putrefacció a la qual l'han sotmès aquests darrers quatre anys. No és nou, ho sé i ho sabem, però l'espectacle d'ahir a la ràdio pública mentre es constituïa un parlament històric va ser lamentable, depriment i molt desagradable.