Reflexions postelectorals

Ara bé, cal donar-los una oportunitat; cal que ens la donem a nosaltres mateixos. Érem a un pou i, talment venguéssim d’una dictadura, s’ha de produir una ruptura. I aquesta s’ha de fer entre tots i totes i ha de començar ja. S’ha de palpar que aquest és un govern de la gent –i amb un selfie a un bar no basta-, que està al servei del poble. Que les paperetes no són xecs en blanc, ni alabances, ni un reconeixement a cap dels candidats i candidates. Si volem bastir un projecte a llarg termini no necessitarem centenars de milers de vots, sinó milers de persones mobilitzades construint poder al carrer. I els governs han de servir per a això, per facilitar-ho.

Iniciam un nou temps on els moviments socials, si més no els de caire rupturista, hem de reflexionar molt sobre quina ha de ser l’estratègia a partir d’ara. Que MÉS i Podem sumin més que el PP no és un fet que ens pugui passar desapercebut o que puguem menysprear. Seria masoquista ancorar-nos en el resistencialisme quan nosaltres ara, per fi, hem guanyat.