Segur que si et pots posar en el lloc de qualsevol persona a la qual li estan robant totes les seves pertinences i que és acusada de lladre per part de les persones causants del robatori, podràs entendre el que vull explicar. Si ets capaç de posar-te en el cas d’una persona que és maltractada per una altra, físicament i psicològica, i que quan és vol aclarir el que passa és acusada d’assetjadora per la que no la deixava viure en pau, podràs entendre què li passa al parlant d’una llengua minoritzada com és el català, d’una llengua que li costa sobreviure en el lloc on va néixer, créixer i sofrir persecució hostil per part d’uns governants que la volien fer desaparèixer, quan aquests mateixos governants i els seus descendents acusen els patriotes catalanoparlants de voler eliminar la llengua espanyola, que és la que s’ha utilitzat per devorar la del poble que es vol esborrar.
El ministre espanyol d’Educació, el senyor Wert, ha continuat la seva croada a la colònia, contra la llengua catalana, considerada com el símbol de diferenciació del poble català, a partir de les ordres del propi partit, el Partit Popular o a partir de les ordres de la Fundació d’Aznar, la FAES. Si a les Illes no s’han conformat a deixar el català amb el 50% a l’escola, i han intentat reduir-lo fins al 33%, a València l’han esborrat del mapa per tot allà on han pogut i al Principat es conformen en principi a deixar-lo en un 75%, però amb la decisió completament colonial que una persona sola, una família sola, un alumne sol pot imposar a la resta de la classe el canvi de la programació per aconseguir disminuir l’ensenyament en català i augmentar l’ensenyament en espanyol, tractament que explica que els colonitzadors no considerin espanyola la llengua catalana, i en conseqüència són ells els que obliguen el poble català a no ser ni sentir-se espanyol. Per tant, el ministre ataca l’ensenyament en llengua catalana, i no tan sols no vol saber ni escoltar que el sistema educatiu català garanteix de totes maneres l’ensenyament de la llengua espanyola, sinó que com el que et buidava la casa i et deia lladre, ell intenta eliminar el català i et diu que tu ets el que ataques l’espanyol. Quan es pensa que ningú no l’escolta, diu que l’espanyol rep ara el mateix tracte persecutori que tenia el català en temps del dictador Franco, dictador al qual encara reten homenatge al mausoleu que va forçar a construir a uns innocents com si fossin esclaus.
Quasi totes aquestes decisions neixen a partir de grupuscles que, essent totalment minoritaris, actuen com a punta de llança i executen les ordres colonialistes del Govern de l’Estat. Són els que fan imposar que a l’escola es disminueixi l’ensenyament en català, són els que no poden consentir que en els edificis públics hi hagi estelades. És una cosa semblant al que ha passat a les Illes Balears, que com que tenen el Govern a les ordres de l’Estat colonitzador, han prohibit les senyeres; de les estelades, ni parlar-ne; aquí, a les Illes, han prohibit la senyera, la bandera que va dur a les Illes, el Rei En Jaume, la senyera que es troba gravada sobre la majoria d’edificis arquitectònics públics. Tenen els mateixos objectius, però arriben fins allà on poden, segons com respongui el poble.
Per al Principat han legislat que el català sigui un mèrit i no un requisit per a la carrera judicial; en canvi, a les Illes Balears han legislat que el català no sigui requisit per als funcionaris en general. Els seus objectius són molt clars: volen esborrar tots i cadascun dels senyals d’identitat. És per aquesta raó que actuen com sempre han actuat, amb molt poc seny; el que no saben és que la seva aportació haurà estat bàsica perquè el Principat aconsegueixi la independència. I una vegada s’hagi perdut aquella colònia, les restants espavilaran i també la voldran aconseguir.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
HA HA HA HA. Aquest Jaume és ben recargolat. Diu que jo us vull endossar una llengua i una identitat, i amb tota la barra ell, us vol endossar les seves. O és que el castellà és més mallorquí que el català? A mi no m'ho sembla. Que n'es de manipulador. DIu: " hay una lengua (la suya), que conforma una identidad (la suya), y nosotros somos una variedad". Dons no, ni ho dic ni ho penso així. Hi ha una llengua, la nostra, i segons els llocs se'n parlen diferents varietats, entre elles la meva i la vostra, i el valencià i el rossellonès, etc. Cap no te preeminença sobre les altres. A Cadaqués, per exemple, la gent diu "sa casa" "jo pensi" "un homu" i la seva variant també s'accepta. A Barcelona diuen "tomàquet", pero jo en dic "tomata"; diuen "meva" i al meu poble (com a València) diem "meua", i així moltes paraules. I totes son acceptades als diccionaris. i en això també és diferent del castellà, perquè nosaltres acceptem les variants locals i les estudiem als llibres de gramàtica, mentre que el castella exclou tot el que no és oficial i normatiu. Encara no he vist cap diccionari castellà que inclogui les variants dialectals de l'andalús!!!. He dit que soc del principat sense cap pretensió, precisament per no ferir susceptibilitats. Si dic de Catalunya, semblaria que m'estic apropiant d'un nom que té un abast més ampli ( per exemple inclou els francesos de la Catalunya Nord, amb capital a Perpinyà.). I no m'agrada la paraula principat perquè no crec en prínceps. No sé si hi ha una paraula millor per identificar els de la meva terra. A alguns els hi diuen forasters, però aquesta sembla més adient pel tal Jaume, que si no ho és al menys ho sembla.
@Magda, "No us vull catalanitzar ni res de tot això, al contrari, us respecto molt tal com sou i mai pretendria canviar-vos.". Sin embargo, tiene bien claro qué debemos hablar y pensar y sentir como propio los mallorquines. Es una curiosa interpretación del respeto, que precisamente los catalanes (un pueblo evidiable por el orgullo de lo propio) nunca aceptarían. Dice que "compartim una identitat cultural", de manera que ya nos ha endosado una identidad, que resulta ser la de usted. Afortunadamente, nos concede que "vosaltres en teniu una varietat ben diferenciada". Dicho de otro modo: hay una lengua (la suya), que conforma una identidad (la suya), y nosotros somos una variedad, como bien le aceptan en este diario (y poco más allá). Desde luego, si lee estas páginas para saber lo que pasa en Baleares, solo se enterará de lo que pasa en los colegios. Cuando se define como "catalana del Principat" (nosotros debemos ser los "catalans de fora del Principat") ya nos lo está diciendo casi todo, y por eso resulta curioso que no comprenda el término "pancatalanismo", que es precisamente lo que usted rezuma. Hace unos meses tuve una polémica con otro "català del Principat" en estas páginas (pese a todo, un hombre cortés y educado). Él me afeaba que escribiera en castellano y no en mallorquín (algo que, por cierto, a este diario le produce urticaria y es respondido con toda suerte de insultos). Él, hablando en su "català estàndar", y yo hablando en mallorquín, seríamos capaces de entendernos. Precisamente esa es la verdad del "català estàndar": la lengua de ustedes, y no la nuestra. Luego los cipayos de por aquí le corrigieron, y vino a leerme la doctrina oficial: que el "estàndar" no es de nadie, y bla bla bla... Pese a todo, no le puedo dar la razón en su caricatura de "els malvats catalans". Si estamos como estamos es porque algunos baleares avergonzados de lo que son nos han vendido a una lengua y una identidad ajena, sin que esto a los catalanes (en general) les vaya ni les venga.
De tant en tant visito el vostre diari per assabentar-me de les coses que passen a ses illes. Soc catalana del principat i entenc perfectament que compartim una identitat cultural, de la que vosaltres en teniu una varietat ben diferenciada. No us vull catalanitzar ni res de tot això, al contrari, us respecto molt tal com sou i mai pretendria canviar-vos. Per això no puc entendre que alguns que acostumen a parlar en castellà utilitzin paraules com "pancatalanismo" i vulguin vendre com a dogma de fè fet que el catalanisme va contra el mallorquí. MAI DE LA VIDA !!!! Els que van contra el mallorqui son ells. Si jo vingués a ses illes us parlaria en el meu català i vosaltres em respondrieu amb el vostre; ens entendriem i amb el temps acabaria adoptant moltes de les vostres expressions com fan molts illencs que viuen al principat; això és normal i no passa res, les llengues son vives. Tinc familiars a França que també son catalans però ja gairebé han perdut la llengua (els governs francesos han fet molts esforços per eliminar-la). Parlen un català tant afrancesat que a vegades costa d'entendre i quan els visito a vegades em venen ganes de parlar francès, que conec perfectament. Pero mai ho he fet ni ho farè, no vull renunciar a la nostra llengua. Però aquests que volen defensar als mallorquins contra els malvats catalans sempre us parlaran en castellà i no faran res per comunicarse en la nostra llengua comuna (sigui quina sigui la variant territorial que es parli). No, ells volen que desapareixi i que tots parlem en castellà.
Al revés, lladonet. Los únicos que están en contra del catalán son los que a la hora de poner mano a la butxaca fan anques enrrere. Ahí está el caso de una editorial catalanista, de un periódico que ha terminado siendo un pantallazo (este en el que largas disparates), amén de otro que solo sale los sábados, domingos y días de guardar. Vosotros, con vuestro tacañismo sois los responsables de la situación actual. ¿Cómo es posible que todos estos medios cierren la puerta para no volver?. Porque todo lo que no son pesetas son puñetas. Mucho bla, bla, bla y dar la culpa a los demás, pero la faltriquera bien cerrada.
D´acord amt tu Lladonet. Descrius encertadament la manera de fer del PP en els Països Catalans. Demostra la falta d´arguments per a defensar sa politica discriminatòria.
ALM, i tu perquè no et dius beneït, que està tan clar que ho ets?
Jaume, perquè no et dius Jaime, en la llengua castellana que està tan clar que prefereixes a la catalana mallorquina?
Lladonet, a falta de otras virtudes, en el título describes muy bien la actitud del catalanismo contra el mallorquín.