El proper divendres 1r de maig tornarem a sortir al carrer per reivindicar els drets dels  treballadors i treballadores. Enguany fa cent vint-i-cinc anys (1890-2015) que s'instaurà aquest dia de lluita i reivindicació, també de festa.

Hi ha gent que opina que són coses del passat, que els sindicats estan passats, que ja no serveixen... de fet han estat motius d'atacs molt durs, de desprestigi, de menyspreu per part d'aquells que se situen devora els poderosos, els guanyadors, els empresaris que voldrien que d'una vegada per totes desapareguessin.

No oblidem els intents de criminalització dels sindicalistes per la participació activa i per exercir el seu dret a vaga, aquí na Catiana Vicens secretària general de CCOO Illes Balears, posen en evidència que s'han marcat l'objectiu de retallar aquest dret, com estan fent amb el dret a la manifestació amb la famosa llei mordassa.

En un país on milions de persones estan a l'atur, d'elles prop d'un 40% no cobren cap prestació, que la precarietat volen que sigui signe de modernitat i només és més explotació, rebaixa de salaris i pitjors condicions de feina, que els joves han de sortir a l'estranger per poder treballar, que la bretxa salarial entre dones i homes augmenta... en un país que ha patit les pitjors retallades en drets socials com el d'educació, o el de la sanitat pública, o els ajuts a les persones amb dependència. En un país així, no hem de celebrar el 1r de maig?

En un país que ha tingut el govern més obedient a les directrius europees en l'austeritat per a la majoria de la població i la generositat cap als bancs sense demanar després responsabilitats a aquells que han especulat i malbaratat els doblers de tots, un govern que ha aplicat la reforma laboral més dura i injusta... no hem de celebrar el 1r de maig?

El carnet del sindicat és com el DNI del treballador i la treballadora, em va dir un company de lluita, fa molts d'anys. Ara sembla estrany, cosa del passat. I així i tot, continua essent imprescindible que els assalariats, les treballadores, tinguin una eina per a la defensa dels seus interessos i aquesta eina ja està inventada són els sindicats.Sindicats plurals, n'hi ha per triar.

Col·lectivament tenim més força. La força necessària per plantar cara als poderosos, per lluitar per unes condicions de treball dignes, amb salaris justos, amb horaris racionals. Amb la negociació col·lectiva que aconsegueixi recuperar la força de la unió. Perquè els joves aconsegueixin drets que els neguen.

El 1r de maig, de lluita, també enguany. I no ho oblidem, també de festa, de retrobament, d'orgull de pertànyer a la part de la societat que ha lluitat amb generositat per aconseguir una vida digna, una societat justa, solidària, igualitària.

Amb l'orgull de saber que som moltes les persones que crèiem en el compromís per a la transformació de la societat. Perquè som moltes les persones que arreu del món sortirem el 1r de maig als carrers, conscients i sense por, sense la comoditat de l'individualisme.