Si hi ha una cosa que ha unit més gent, ens ha fet ser més forts i ha caracteritzat aquesta legislatura, ha estat la repressió. Feia dècades que Mallorca no patia una onada tan bèstia d’atacs a la militància, l’activisme o els moviments socials, digueu-li com vulgueu. Més de tres-centes persones han patit directament aquesta ràtzia judicial, policial i administrativa en forma de multes, judicis, detencions i sentències.

Moltes hores de llibertat robades i molts de doblers que se’n van a engreixar les arques públiques(?) però també moltes campanyes plenes de colors i músiques i molta solidaritat i germanor. Hem vist com la repressió ja no era una cosa de quatre joves radicals i ocupava portades de diaris. Les famílies i les amistats s’han bolcat i s’han compromès, havent-hi aquell canvi de xip necessari per encendre revoltes.

Caldrà, doncs, no oblidar tot el mal que ens ha fet i que encara poden fer; encara hi ha judicis pendents i multes desmesurades per pagar. Caldrà no perdonar-los mai cada minut que ens privat, cada cop de porra, cada euro robat. Però per ventura caldrà agrair-los que, malgrat  llençar sal, qualque cosa ha començat a brotar de la terra d’aquesta Mallorca que pareixia eixorca. No oblidar voldrà dir adobar i regar.