Comencen a aparèixer enquestes arreu, de les quals crec que cal prendre nota de tota una sèrie d'elements comuns a la majoria d'elles, com ara:

- que la majoria del PP obtinguda el 2011 pareix bastant irrecuperable;

- que el bipartidisme està en crisi (i esperem que sigui la definitiva);

- que els partits “nous” irrompen amb força, sobretot gràcies a una presència televisiva que altres mai no coneixerem (però que ja ens agradaria), que permet canalitzar la indignació d'una part important de la gent que s'acosta al món a través de la petita pantalla;

- que per primera vegada en la història, hi pot haver una majoria d'esquerres, a no ser que la nova criatura dels amos de l'IBEX35, Ciutadans, serveixi a l'objectiu per al qual fou creada: fer de sedàs perquè no es perdin més vots de la dreta (vaja, que el vot útil perquè segueixi Bauzá és Ciutadans) i ens espenyin la il·lusió;

- que les forces polítiques que treballam molt, de manera artesanal, en clau de procés i sense altra meta que millorar les condicions de vida de la gent que habita aquesta illa nostra no som rellevants, almenys per a les enquestes i per a qui les encomana.

Aquests elements comuns a les enquestes, unes més ben fetes i altres no tant, a vegades en funció dels interessos de qui les promou, la mà invisible de l'editor o la propietat del mitjà de comunicació que l'encomana i publica, són allò que s'anomenen tendències. En termes generals, crec que les tendències esmentades no són dolentes, tot i que ja m'agradaria que Ciutadans (no per ells, sinó pel fi pel que fou creat aquest producte) fracassi i els qui ens hem esforçat i estimam Mallorca i la seva gent treguem uns resultats proporcionals a la feina invertida en la resistència d'aquests anys ferestos, en la mobilització gairebé permanent per defensar la dignitat de la majoria, en el procés que ha de fer possible el canvi gros.

Perquè allò que farà possible un canvi no és (només) la tele, sobretot si aquest canvi ha de ser prodund i irreversible, en favor del bé comú i d'una nova majoria social sorgida del descontent envers la gestió de la crisi, la imposició del TIL i el menyspreu a la comunitat educativa, els atacs a la llengua pròpia i els trets culturals i identitaris, el desmantetllament dels serveis públics o la desregulació del medi ambient. O senzillament, per la manera de governar d'uns demòcrates de postureo: qualsevol demòcrata de mínims hauria de voler aquest canvi gros. Transformar tot aquest descontent en un somni comú d'una altra Mallorca i unes altres illes possibles no és fàcil, perquè cadascú té queixes i motivacions diferents. No hi ha canvi sense procés articulat des d'abaix, i ningú no ens regalarà res.

Molts amics m'han demanat els darrers mesos com així som on som, i perquè no defens les meves idees des d'una altra plataforma on potser ho podria tenir més fàcil. Potser considereu que som un clàssic, però la meva manera de ser i pensar em fa desconfiar de qualsevol anunci de canvi fàcil que no es sostengui damunt un procés real, i aquesta reflexió ha de valer no sols per no equivocar-se a l'hora d'anar a votar, sinó per fer-nos pensar i actuar al conjunt de companys de viatge que haurem de compartir vaixell si vertaderament volem que un canvi gros comenci el 24M, i que no tengui volta enrere. Serà l'inici d'un procés tan llarg com necessari, però estic segur que entre totes el farem possible.