Fa anys que denunciam que, amb el sistema electoral espanyol, les formacions que poden invertir més doblers en fer campanya i les que compten amb més suport mediàtic, són les que acaben sumant més suports a les eleccions.
Normalment, la immensa majoria dels electors acaba decidint el sentit del seu vot per una espècie d'intuïció sobre la identificació amb la suposada moral que projecta un partit o l'altre o un candidat o l'altre. Però tria només entre aquells que se li han fet més visibles. Això explica que molta gent acabi votant, de manera evident, contra els seus propis interessos.
Darrerament se sent a parlar, més que mai, de programa. I tant de bo una bona part de l'electorat votàs a partir de la tria entre els diferents programes electorals.
Però realment, allò que ara com ara seria necessari és que votàssim no ja a partir de conèixer els programes de cadascú, sinó de com els pensen dur a la pràctica. Ara mateix allò ideal seria que s'acompanyàs el programa electoral amb el pressupost que faria cada partit si hagués de governar.
Si ens hem de regir només pels programes, no tenim cap garantia de triar el millor, sinó el qui haurà posat més imaginació i més desvergonya en inflar de coses atractives i possiblement irrealitzables les seves promeses electorals. El qui sí hauríem de fer tots és NO triar els que ja han demostrat la seva incompetència o la seva capacitat de tudar diners públics, i, naturalment, els que hagin estat involucrats, imputats o no, en casos de corrupció.