Ho ha dit, amb paraules molt encertades, en Jaume Ferrer, president del Consell de Formentera: avui dia la Constitució espanyola s’està utilitzant per destruir, i no per construir, que era l’objectiu amb què va néixer. Ho ha dit en data assenyalada, ço és, el dia 6 de desembre, anomenat Dia de la Constitució. El dirigent formenterer va clavar-la. Els líders de l’Altiplà estan utilitzant la Constitució per destruir coses que d’altres pretenen construir, i no ho estan fent, en canvi, per construir quelcom que pugui servir d’alternativa a allò que ells volen destruir. Utilitzar una constitució –sigui la que sigui- per destruir la deslegitima i, com a conseqüència, la desautoritza. Una constitució que no serveix per unir, sinó que divideix, és absolutament de sentit comú que ha de ser canviada. I, si a tres quartes parts d’un territori uneix i a una quarta part divideix, potser implica que aquesta quarta part que no s’hi veu reflectida necessita una constitució pròpia. Tot això també és de sentit comú, i estic convençut que per devers Madrid ho acceptarien a nivell de principis… si Catalunya no existís.
Una constitució, així mateix, ha de servir per protegir la llibertat. Les persones que es troben a l’àmbit d’aplicació de la constitució han de considerar que aquesta constitució contribueix a la seua llibertat, que és una eina positiva per a la gent, que obre portes en comptes de tancar-ne. Les grans constitucions del món han servit per eixamplar-ne la llibertat. La constitució americana, la constitució francesa, les diverses constitucions nòrdiques són sentides per les persones que les tenen com a referència legal màxima com una eina per garantir els seus drets i per assegurar-ne la llibertat.
Avui la Constitució espanyola es troba discutida per tants sectors que aquells que diuen defensar-la haurien de fer un pensament. Com pot dir algú que defensa la Constitució espanyola i al mateix temps deixar que hi hagi un percentatge elevadíssim de persones amb ciutadania espanyola que no s’hi sentin gens ni mica representats? Què ocorreria si, posem per cas (i, naturalment, m’ho invent) si a Califòrnia, a Ilinois i a Florida hi hagués un deu per cent de ciutadans que no estiguessin gens ni mica d’acord amb la Constitució americana ni se la sentissin com a seua? Algú trobaria normal que a Baviera o a Westfàlia hi hagués un deu per cent de ciutadans que discutissin la Constitució alemanya sense que el govern de Berlín mogués fitxa? Reaccionarien els líders d’aquests països dient que els ciutadans dels estats díscols s’haguessin d’empassar les constitucions respectives perquè una majoria considerassin que eren les adequades?
La resposta a totes aquestes preguntes em sembla, evidentment, òbvia.
Analitzem què ocorre en relació a la Constitució espanyola. Per començar, es va implantar sense el suport d’una de les quatre nacions que formen el Regne d’Espanya. En aquell moment, la nació díscola va ser Euskadi. M’imagín que, si ara hi fessin un referèndum, Euskadi tampoc no aprovaria la Constitució espanyola. Però és que, ara mateix, tenim el cas de Catalunya, on el nou de novembre passat 2.350.000 persones (xifra inexacta, però aproximadíssima) varen votar, en una consulta prohibida pel Tribunal Constitucional, sobre la independència del país, amb una xifra de vots favorables a la independència que fregava els dos milions. Quin percentatge de la població catalana amb dret a vot l’any 2014 votaria a favor de l’actual constitució? Quina part de la població catalana (o de la basca) se sent, avui en dia, compromesa amb el que diu la Constitució espanyola? Encara més, ens podríem demanar quina part de la població espanyola estricta s’hi sent.
Des de l’aprovació de la Constitució fins avui les coses han canviat substancialment. Llavors sortíem del franquisme, i es pot entendre que molta gent, encara que no li agradàs, pogués acceptar-la per avançar cap a una societat més democràtica. Però ara, almanco en teoria, ja gaudim d’una democràcia consolidada. I tot apunta que els tabús que hem arrossegat durant prop de quatre dècades estan caient com les fitxes d’un dòmino.
L’únic sentit que podria tenir, avui, la Constitució espanyola seria que fos sentida per una majoria social a les quatre nacions ibèriques com una Carta Magna real, i no imposada. I, perquè això fos possible, les quatre se l’haurien de sentir seua. I cap col·lectivitat no hauria de sentir que la Constitució era utilitzada per posar barreres, per tancar possibilitats, per enderrocar il·lusions i esperances.
Però, perquè tot això fos possible, no s’haurien d’haver apropiat la Constitució espanyola aquells que, almanco espiritualment, se sentien més prop dels Principios Generales del Movimiento que no de la democràcia liberal. I creien més en les essències inamovibles que no en la capacitat democràtica de la gent de prendre les seues pròpies decisions.
BERNAT JOAN I MARÍ
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Exacte! Això és clau, si al país del qual en tens nacionalitat per naixement no et sents que la constitució sigui una eina de llibertat i representat per ella, a quina mena de país ets?
Aires Formenterencs - Págines enrere-Santi Colomar Ès una història petita Molt menuda molt sencilla Parla de la nostra terra Parla de la nostra illa. A les hores arribaren de lluny els nostres majors portaven dins el seu puny les llavors d'una naciò. I en faltar beure i menjar caminaven per orgull, que d'això si que en tenien no el venien com avui. Escoltaume germans meus, aquesta branca de de pi i, la saba que dins hi corre ès la sang del meu país. Traient fulla els ametlers en veu baixa us diran que la terra que alenau compleix avui tres-cents anys. Que va ser un vuit d'Agost quan això va començar quan les tropes catalanas lluitaren contra l'Islam. I de Mitja Lluna feren una gran falç per segar, terços que aviat serien terra de cor català. Salut i força que ja hi som a tocar.
Aquesta és la clau, i sobre tot el que comenta el darrer paràgraf. El transfranquisme (PP, part del PSOE, UPD...) s'ha apropiat de la llengua espanyola, de la bandera espanyola, la constitució... com volen que ningú es pugui sentir com a seu res d'això? Què hi tenim a fer, a un estat que té tots els seus símbols, institucions i lleis per aturar-nos, anorrear-nos, fins i tot extingir-nos? Com pot ser res d'això atractiu per a ningú que no siguin ells mateixos, o ignorants que no saben qui són ni on viuen? Ja és massa tard per acollir ningú que no sigui un nacionalista espanyol, dins d'aquest edifici putrefacte de l'Espanya del 78. Se n'han encarregat de fer-ho hostil i treure les essències putrefactes del franquisme i els seus precedents.