Cristòfol Soler

L’expresident del Govern de les Illes Balears Cristòfol Soler s’ha donat de baixa del Partit Popular, amb data u de setembre. El PP, des del meu punt de vista, ha perdut un dels personatges més destacats del partit durant les darreres dècades, un home de seny i un intel·lectual destacat, a més d’un polític mereixedor de tots els respectes. En Cristòfol Soler no ha estat un polític provincià ni regionaler, sinó una persona d’àmplia mirada. Trobam en ell, per exemple, un europeista convençut. I això ja el converteix, de bell principi, en una rara avis. Hi ha pocs polítics baleàrics que tenguin gaire interès en qüestions europees, i ell és un d’aquests pocs. Partidari de la construcció d’una Europa més unida, més sòlida i amb més poder, que vagi construint-se com a realitat polític en detriment dels vells esquemes jacobins i d’iniciatives caòtiques i poc articulades, ha treballat perquè les Balears participin activament en la construcció d’aquesta Europa unida.

Que en Cristòfol Soler no sigui regionaler, perquè no és una persona provinciana, no implica, emperò, que no es tracti d’un regionalista convençut. I, a més a més, d’un regionalista a l’europea, d’una persona que vol més poder per a les regions, per poder fer possible el lema de la Unió Europea, d’unitat en la diversitat. Perquè aquesta diversitat es pugui mantenir, les Illes Balears hi han de ser, han de continuar existint, i han de poder continuar mantenint els trets específic que les caracteritzen: la llengua, la cultura pròpia, l’orgull de país… Una cosa i l’altra no es troben barallades en absolut, sinó que són completament coherents.

El seu regionalisme, el seu autonomisme, no li va facilitar a Cristòfol Soler, de fer una llarga carrera com a líder del Partit Popular a les Illes Balears. Ben al contrari, va fer, durant escassament un any, un pols fantàstic amb el seu partit, lluitant per una autonomia no només nominal per a les nostres illes… i el va perdre. Per això la seua presidència va ser efímera. Però pens que va deixar marca. I va permetre que la gent conegués els seus coreligionaris per les actituds que varen gastar en aquell moment històric concret.

Per què se’n va, en Cristòfol Soler, del Partit Popular? Pens que exactament per les mateixes raons que un vint per cent dels seus votants ja se’n varen anar les passades eleccions al Parlament europeu. Soler, a la carta que ha adreçat a Rafel Torres, amic seu personal, president de la junta local del Partit Popular d’Inca i batle de la ciutat, afirma sofrir “una incomoditat cada vegada més evident” sent militant del PP. Considera que “la meva sintonia amb l’actual direcció ha esdevingut gairebé nul·la”. I en deixa ben clara la causa fonamental: “un enfrontament acarnissat envers la nostra cultura, la nostra llengua i, en general, un menyspreu als elements identitaris del nostre país”, en definitiva, segons ell, envers el que dóna sentit al nostre autogovern.

L’expresident del Govern de les Illes Balears ha verificat en primera persona i per experiència directa que els actuals governants de les Illes Balears, del partit en el qual ell havia militat fins ara, no són partidaris de l’autogovern de les Illes, són contraris a l’Estatut d’autonomia, estan en contra de l’autonomia. És a dir, són contraris a les lleis que tan emfàticament diuen defensar.

A tot això, Soler hi afegeix: “no crec que internament hi hagi voluntat de redreçar aquestes polítiques”. Constata que els dirigents del PP treballen no per construir l’autonomia de les Illes Balears, per redreçar el país, per promoure la llengua catalana i la cultura pròpia de les nostres illes, per sostenir la nostra economia o per defensar la nostra gent. Quin sentit té, idò, treballar per la cosa pública dins un partit que ens és radicalment contrari com a comunitat humana?

Per totes aquestes raons, en Cristòfol Soler deixa el PP. És una pèssima notícia per al Partit Popular. En José Ramón Bauzá, al capdavant de la nau que s’enfonsa, prefereix mantenir les seues dèries i enfonsar-la abans que redreçar el rumb i posar-hi una mica de seny. Mala notícia per al PP, però també mala notícia per al conjunt dels ciutadans de les Illes Balears, perquè, des de la seua discreció i honestedat, en Soler diu que se’n va a casa. Esper que, si més no quan hi hagi un lapse de temps per enmig, s’ho pugui repensar.