La reivindicació l’ha plasmat el president de l’OCB, Antoni Llabrés, que en la seva intervenció ha apel·lat a la necessitat d’un gran acord de país, de totes les forces democràtiques i de la societat civil, a favor de la llengua. Llabrés s’ha referit a la situació complicada que viu el català, a Mallorca i a les Illes Balears, i ha reivindicat el dret dels mallorquins «de poder viure en català a casa nostra», que se’ns respectin els drets lingüístics que tenen els parlants de qualsevol altra llengua i, sobretot, que no ens els trepitgi un Govern que té l'obligació estatutària de garantir-nos-els.
Llabrés ha demanat al Govern de Marga Prohens que abandoni «la confrontació lingüística», en referència directa a les decisions polítiques regressives que s’han pres en aquests dos anys de legislatura, especialment, les que afecten l’àmbit de l’educació, amb el pla de segregació lingüística, o a la sanitat pública.
El president de l’entitat ha reclamat polítiques lingüístiques de promoció de la llengua en tots els àmbits, especialment, en l'acollida i la inclusió lingüística i cultural dels milers de nouvinguts que cada any arriben a les Balears. Segons Llabrés, el Govern de Prohens pretén «arraconar la llengua, destruir la memòria democràtica i devastar el territori», en una Mallorca saturada i massificada, immersa en un «procés suïcida» que ens condueix cap al col·lapse i que posa en perill la nostra continuïtat com a poble.
Per part seva, Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, ha defensat que els joves tenen un compromís amb el català, amb la terra i amb el futur. Segons el portaveu, el jovent vol «un canvi de model turístic, econòmic, social i mediambiental» alhora que ha reivindicat que aquesta transformació és «imprescindible per aspirar a la plena normalització de la nostra llengua i a un futur digne pels mallorquins». «Cridam fort que ja ben és hora de canviar el rumb», ha assegurat.
Després dels parlaments, s’ha celebrat una acció col·lectiva guiada Joan Carles Palos Nadal on s’ha demanat al públic assistent que aixeques uns mapes de Mallorca. Finalment, han interpretat La Balanguera Victorí Planells i Natalia Tascón.
La Diada per la Llengua d’enguany ha conjugat el to reivindicatiu amb el lúdic, que ha consistit en una ballada popular multitudinària que s’ha perllongat durant més de 6 hores, en què sis destacats grups de música popular, Ramellets, Càrritx, Esclafits i Castanyetes, Al-Mayurqa, Sarau Alcudienc i Es Revetlers, han actuat a la Plaça Nova de Santa Maria oferint un espectacle vibrant als milers d’assistents que hi han participat.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fer2Oh!,no en hi habia capa amb l'aguiluxo,o la corona,com pot ser aixó????.
OBDCNo facis més el ridícul, obedece. L'exèrcit era català, catalans els que reponlaren l'illa i català la llengua que xerraven.
@Colomer Martinez. El ejercito que vino fue el de la Corona de Aragon.
Fer2Encara no saps quina bandera portava l'exèrcit català quan va ocupar les Illes?
La nació catalana tan sols té una llengua pròpia: el català. I l'occità a la Vall d'Aran. Són les llengües que van néixer i créixer amb les dues nacions. Totes les altres llengües són llengües sobrevingudes posteriorment, algunes per la imposició dels estats ocupants francesos, espanyols i italians, i d'altres lligades a la immigració interior i exterior dels estats. Cal recordar que la immigració és una arma poderosa per als estats invasors que persegueixen el canvi demogràfic per a esborrar de la faç de la terra a la nostra mil·lenària nació.
Vientos de frondaNuestra lengua?.O la nostra llengua,que le escrius quan vols...?
victor masAmb altres nicks escriu amb la nostra llengua...
En Lluís té raó, la llengua castellana imposada per l'Estat, tant si governa el PP com si governa el PSOE amb el suport de Yolanda Díaz, la de Sumar.
Vientos de frondaTu tampoc no parles sa nostra llengua, per sa mateixa raó que no la parlen altres residents: perque sou es resultat de sa política lingüística de castellanització imposada per s'Estat, de manera absoluta en dictadura i rebaixada en democràcia, però pendent de revertir. Mantenir sa llengua no depèn de sa voluntat des catalanoparlants perque sa pressió castellanitzadora de s'Estat ès permanent. Ha de revertir sa castellanització qui l'ha provocada: s'Estat.
Fer2Si mires les fotos veuràs que les banderetes que es repartien duien el castellet que tant t'agrada i defenses escrivint en castellà.