Eufòria és el títol de la darrera novel·la de Xavier Bosch, publicada el gener de 2014, amb la intenció clara de retratar el temps present, preferentment el clavegueram d’una societat considerada com a democràtica, moderna i modèlica.
Fa dos anys, el mateix Bosch ja ens havia proposat Homes d’honor (2012), la seva penúltima entrega també protagonitzada per un periodista d’èxit. Des del punt de vista de la corrupció i de la gestió econòmica els temps actuals s’assemblen al passat com els tests semblen a les olles. Potser només han canviat les formes, mentre el teixit social conserva tares clares de l’avior, punts negres que no sempre es poden associar clarament a una circumstància ni tampoc a la genètica social específica d’una cultura concreta. Hi ha moments de la història, tanmateix, que són particularment afectats pel contraban, la corrupció i l’estraperlo, com és el període de la dictadura franquista.
Aquesta és la tesi del llibre que ha presentat aquesta setmana l’historiador Pere Ferrer Guasp, concentrant la trama a Mallorca i ordint un clima apassionant, en blanc i negre, un món marcat per una moral social poc treballada a causa del gran problema de la subsistència, en el marc d’una dictadura que recupera la Guàrdia Civil com a principal força de xoc contra tot allò que suposa sobreviure en la il·legalitat. L’amic Pere Ferrer ja ens havia avançat algunes de les seves visions sobre dit període en un llibre titulat Sotanes, faldes i tricornis (2011) on havia fet una incursió tímida en el món de la ficció real. Bosch i Ferrer comparteixen una certa mirada d’historiador i una visió crítica sobre la societat actual. Saben que allò que passa no és exactament allò que conten els diaris, ni allò que queda reflectit en els documents oficials, ni tampoc coincideix completament amb els tòpics que els ciutadans utilitzam per fotografiar cada circumstància. Allò que passava durant el Franquisme s’atribueix en gran part a les tares i als esquemes repressors i miserables del sistema.
En gran manera és cert, però Bosch ens recorda que els comportaments humans es repeteixen de forma gairebé similar en ambients aparentment més estables, lliures i de major benestar, en microclimes que per lògica haurien de generar persones diferents, moralment més consistents i socialment més compromeses. Però no és exactament així, sinó més aviat tot el contrari.
Pere Fullana, historiador
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sembla que la corrupció, al nostre país, no té remei: apareix a la dreta i a l'esquerra, en mig i a dalt i a baix, en qualssevol circumstàncies. Jo ja som vell i sempre n'he vista i supòs que deixaré aquest món sense deixar de veure'n. És una llàstima que no es trobi una solució per a aquest greu problema social.