En certa manera la civilització actual es podria considerar afortunada perquè, com s’esdevé poques vegades a la història, estam participant d’una revolució, d’una mutació profunda a escala global. El món està canviant la pell com a manifestació d’un canvi que té les arrels en les profunditats. Des de fa aproximadament cinc anys estam vivint una experiència a escala planetària que té conseqüències a tots els àmbits, i està afectant la nostra manera de viure i qüestionant profundament els models sobre els quals havíem edificat l’existència individual i col·lectiva.
La ciutadania s’està graduant en la universitat de la vida, després d’una experiència que ha afectat la mirada que teníem sobre els mons i els altres. Les coses no estan millor que abans, sinó pitjor. Les persones tampoc no som millors en general, però hem passat per un aprimador que ens ha ensenyat a sofrir i interioritzar els components essencials de l’existència. Aquesta és probablement una de les imatges que caracteritzen el nostre temps. Ara aspiram a ser millors, a fer les coses més ben fetes i voldríem esser més exigents socialment i políticament. Ningú no se salva de la catàstrofe mundial, començant pels poders fins ara protegits en búnquers i acomodats en paradisos impenetrables. Ningú no viu al marge de la mirada dels ulls del món, que no són naturals, sinó els ulls i els cervells tecnològics que ens permeten conèixer tot allò que l’ull natural és incapaç de captar. La revolució comença sabent que sabem més coses i que no sabem interpretar-les amb exactitud. Sabem que sabem sense saber. De la mateixa manera que intuïm que podem canviar-ho tot sense tenir fórmules concretes ni esteriotipades que ens garanteixen l’èxit del canvi. Allò que vivim i observam cada dia no ens satisfà ni ens agrada. És més, ara ho trobam fat, caducat o podrit, des de la política a les finances, és a dir en tot allò que afecta l’alta direcció de la societat, el lideratge, les persones que tenen responsabilitats en qualsevol àmbit de la vida. Els ulls tecnològics coincideixen amb el seny nostre de cada dia. Les coses no van bé, perquè en un temps en el qual la indústria és capaç d’elaborar i oferir productes exquisidament depurats, aquest mateix món s’ha fet impenetrable, gris i corrupte, deteriorat pels organismes que converteixen la vida en un producte de baixa qualitat. Que ningú no confongui la revolució amb la revolta. Més aviat és un temps, l’actual, que engreixa la contrarevolució i aprima la revolta. Creixen els extremismes i, sobretot, es recupera el fantasma que l’esperit de 1945 semblava haver derrotat definitivament. Sembla que, tanmateix, l'única revolució possible serà la de les idees.
Pere Fullana, historiador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.