El petroli de les Illes Balears

Tornant al símil del petroli, allò que hom imagina que pensen els presidents de les Illes i el president del Consolat, és que el turisme en realitat és el nostre petroli, allò en definitiva que ens dóna el nivell de benestar i d’esperança que ningú no pot gosar qüestionar. Sabem, tanmateix, que allò cert és que el petroli de les Balears no és la indústria, l’activitat que permet l’existència dels serveis que tenen com a principal client el visitant. En realitat, tanmateix, el principal actiu de les Illes Balears és el medi i la gent. El turista ve atret pel paisatge i pel clima, i arriba a casa nostra sabent que hi serà acollit i ben tractat. Allò que ens fa forts és l’amabilitat de la terra i la bondat de la mar, acompanyat per una societat que viu compromesa amb les fragilitats i les fortaleses d’aquesta terra, la seva costa i mar endins.

La pensada sobre el petroli és tan òbvia que fins i tot els sectors més rancis i més conservadors estan d’acord que aquest no és el camí encertat per a les Illes Balears. Allò que ens manté dividits no és l’alta mar, ni la sostenibilitat de les aigües profundes, allà on no gosam escoltar-nos ni posar-nos d’acord és en allò que afecta el nostre dia a dia, allò que enforteix la musculatura del nostre cos, allò que ens feria especialment forts. Ahir mateix, un diari, ens recordava un pensament de la memòria d’Esteve Albert: ‘com sempre, l’esperit de discòrdia desfermat per l’afany d’assegurar-nos la millor part en el repartiment de les cireres ens fa matar el cirerer’.

Pere Fullana, historiador