És curiós que un govern que hauria de tenir com a màxima preocupació acabar amb els problemes fonamentals de la ciutadania -la manca de feina i la consegüent caiguda, cada dia més, de la població en l'abisme que anomenam pobresa- es dediqui a legislar i contralegislar aspectes que, bàsicament preocupen el President; no tant com a persona física que procura el benestar dels seus i de la seva terra sinó com a persona que vol fer carrera a Madrid. I per fer-ho ha de seguir les directrius ideològiques que des de Madrid – des de les catacumbes de Madrid- es consignen.

Dues dades fresques corroboren les meves paraules. La primera és que s'han donades a conèixer les dades turístiques de la temporada anterior. Ho ha fet el mateix Rajoy en el marc d'Exceltur. Les dades exposades assenyalen que la temporada 2013 va ser excel·lent, comparable amb les immediates anteriors a l'entrada en recessió, altrament dit crisi. Les Balears han aconseguit un nombre rècord de turistes internacionals. Quina traducció han tengut aquestes dades en l'economia particular dels illencs? Com s'han traduït aquestes dades en una millora de la qualitat de vida dels illencs? Quina ocupació s'ha generat per als illencs? Quina casta d'ocupació es té? Les dades són aborronadores, la Comissió Europea ja ha advertit que trobar feina a Espanya no és garantia suficient per sortir de la pobresa. A més, a les Illes Balears, segons assenyalen els experts, ha augmentat la precarietat laboral, la precarietat de la remuneració salarial. Ara el comentari més estès és donar gràcies per tenir feina, però en quines condicions? Ja ho poden sospitar: les més precàries i miserables. Com casen aquestes dades que s'ofereixen com una cucanya meravellosa si tanmateix  l'experiència demostra que la cucanya és buida i corcada?

Per altra banda davant aquesta impotència per aplicar les solucions que deien que tant tenien. I davant les mentides electorals manifestes -no apujarem les impostos, la realitat ha estat una altra-, des del Consolat es legisla en contra de la llengua catalana. En contra de qualsevol aspecte que pugui servir per alenar la cultura i la llengua catalana. Malauradament, no és una obsessió només de Bauzá – això es podria resoldre, com diuen cínicament i en privat alguns dirigents del PP, canviant de candidat i de govern- sinó que és una obsessió que emana directament de la FAES i que el PP -urbi et orbi- executa tan destraladament com pot. Prova d'això és la persecució a què ha estat sotmesa la Corporació Catalana de RTV al País Valencià, el tancament de Catalunya Ràdio per a aquest territori n'ha estat un botó de mostra.
 

La llei de símbols i el decret que la vol desenvolupar lliga aquest aspecte d'aniquilació de qualsevol manifestació cultural no espanyola amb un altre aspecte que també emana de Madrid: la repressió de les llibertats. Hi ha semblances més que evidents entre la llei Fernàndez Díaz i el decret que prepara el govern. Només aquest podrà dir quines coses poden estar penjades a un edifici públic. Es pot donar el cas que fins i tot un calendari de La Caixa incompleixi aquest decret. O per què un calendari de La Caixa sí i un de l'Obra Cultural no? Qui marcarà la frontera? Segons la llei, el Govern. El preàmbul d'aquest decret diu els serveis públics s'han de prestar amb “neutralitat i objectivitat” atès que van dirigits “al conjunt de la ciutadania”. Com és que d'aquests principis i d'aquestes nobles intencions en queda exclosa IB3 si també va dirigida al conjunt de la ciutadania?  O no la pagam entre tots?

I aquest principi de “neutralitat i objectivitat” no hauria de presidir també les accions del govern? Com és que les denúncies de cert sector particular són més preses en consideració i s'actua amb més diligència que no les que fa “el conjunt de la ciutadania”? Persegueixen la “neutralitat i l'objectivitat” la incitació a denúncies que fa una entitat molt escoltada pel Govern?