Provocadors
Com que el PP –igual que una coneguda marca de beguda hipercafeïnada- els dóna ales, els provocadors comencen el 2014 com si hagués de ser el seu gran any. Com que no tenen discurs davant la raó i la democràcia, i com que s’han generat una mena de territori hostil a la raó al seu voltant (gràcies a Bauzá i companyia), creuen tenir tot el vent a favor. Pobrets! Ja ho deia Sèneca, que el vent només pot bufar a favor de qui sap cap on va. I els provocadors viuen de la reacció davant el que la majoria de la societat, pacientment, amb paciència de formigueta, va construint a poc a poc.
Aquests darrers dies m’han arribat noves al voltant de dos focus de provocació prou habituals, i no per això menys curiosos. D’una banda, la que prové del blaverisme (o del que al principi de la transició en dèiem “búnker ensaïmada”, o del separatisme lingüístic o de com se’n vulgui dir). Una colla de gent –no gaire gran, malgrat l’oxigen que se li està intentant donar des dels mitjans de comunicació- va presentar una associació que pretén treballar per evitar que el “català estàndard” es carregui les “modalitats insulars” de la llengua catalana. Com que entre els seus integrants hi ha algunes persones que han superat el batxillerat, no poden dir obertament que el que es parla a Menorca (on s’ha presentat l’associació), Mallorca, Eivissa i Formentera no és català. Però fan aquesta cosa tan curiosa de remarcar les “modalitats” i de menystenir la llengua comuna. Perquè, al cap i a la fi, la seua reserva davant el català estàndard constitueix, planament i llisa, una reserva davant la llengua comuna, davant el registre que uneix tots els parlants de la llengua catalana –de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer- parlin la “modalitat” dialectal que parlin.
En realitat, aquesta genteta intenten portar a terme la coneguda estratègia romana contra els vençuts: dividir-los. La diferència entre l’actualitat i l’Imperi Romà és que aleshores eren, en principi, els romans els que intentaven que els vençuts es dividissin. Ara, emperò, s’hi afegeix una quantitat considerable de vençuts, que van fent costat als romans. Observem que l’associació en qüestió no és monoètnica, sinó que presenta una diversitat prou homologable a la de la societat en general.
Els provocadors, evidentment, no escriuen en català comú, ni estàndard, ni normatiu, sinó que fan un pastitx amb la variació dialectal llur, amb moltes incongruències, perquè realment el que solen parlar no és la llengua pròpia de les illes Balears, sinó l’espanyol.
Un altre cas de provocació –en aquest cas, sí: monoètnica- és el de l’associació de pares d’alumnes que pretén que hi hagi una protesta en contra dels mestres al municipi de Sant Josep de sa Talaia. Amb la seua protesta pretenen acabar amb la “impunitat” dels mestres (com si dedicar-se a l’ensenyament fos, per si mateix, sinònim de ser un delinqüent), i es queixen de la seua baixa qualificació en “llengua estrangera” (deuen voler dir anglès, supòs) –com si ells fossin, en general, uns políglotes fets i acabats!- i del fet que els docents s’hagin afegit alegrement a la “imposició” de la llengua catalana (com si la llengua pròpia pogués ser mai una imposició!). Aquests provocadors inciten en la seua comunicació pública a “no tirar ous” als mestres (és a dir, estan dient als pares que tirin ous als ensenyants dels seus fills; i, si són ben podrits, encara millor).
L’estratègia del Partit Popular, amb el suport incondicional dels pinxos d’UPyD que estan darrere aquesta convocatòria, no pot ser més funesta (especialment per als infants que haurien de poder anar a l’escola gaudint d’un mínim de tranquil·litat i d’assossegament, per poder aprendre i formar-se). Tensen la corda tant com poden, estiren fins allà on són capaços i no els fa cap empatx caure sistemàticament en l’esperpent.
Davant els provocadors, serenitat. La llengua catalana és avui una llengua massa forta, massa ben establerta, massa potent, amb massa creativitat entre els seus parlants com perquè cap gonella de mig pèl la pugui posar en perill. Per tant, que es formin tantes associacions de búnker ensaïmada com faci falta, que no ens fan por. Hi ha massa tradició, massa literatura, massa clàssics, massa massa gris impulsant el català cap amunt perquè aquests provocadors ens puguin generar cap sentiment que no sigui pena, pietat, o ganes de riure.
Quant als que atien la ignorància per convertir-la en violència, limitem-nos a estar atents i a no caure en provocacions. Són nacionalistes furibunds, i veuen que el seu nacionalisme fa aigües pels quatre costats. La nau se’ls enfonsa i volen fer mal en les últimes couades. Són relativament perillosos. Però, estant units i mantenint la cohesió social necessària, tampoc no ens han de fer cap por.
BERNAT JOAN I MARÍ
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La destrucció de Mallorca
- «Parla'm en espanyol»: un Guàrdia Civil exigeix a un veí a renunciar al català
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus. Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”. Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara. Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental. Catalanisme de Mallorca = Cuatre replegats = cuatre matats.. = cuatre renegats de sa NOSTRA TERRA... cuatre venuts en es principat... Pancatalanistes go home barco arruuuix de Ca Nostra !!
Tia O.K. Mc key
Alixendri, I de per on he fet jo contrari a les teves afirmacions? Estàs bé del cap? Jo he dit que Mossèn Alcover va escriure la gran major part de la seva obra en llengua literària, o estàndard, si parlam en termes moderns. Dius que llegeixes un llibre de Mossèn Alcover en llenguatge popular mallorquí. Molt bé, segur que jo l'he llegit mès d'una vegada i que el tenc a la meva biblioteca que (ja te'n pots escandalitzar) conté un poc més de 3.500 volum, en part comprats i en part heretats.. Per fer els deus reals justs, dius que som pedant. Deu esser que t'ho pareix a tu, per mor de la diferència de nivell cultural entre tu i jo, Una persona inculta davant una de culta sol tenir reaccions agressives degudes al seus sentiments d'inferioritat. Jo no hi puc fer res. No em posaré mai al teu nivell. Va teu. Quan he escrit el pas del sex xop alemany, ha estat perquè m'he pensat que ho trobaries divertit, i tu m'has respost amb una morrada. Idò del teu pa en faràs sopes, perquè no tornaré intentar dialogar amb tu.
Tia Lo que no pots fer es contrari a ses mevas afirmacions Pots florejar es teus comentaris tot lo que vulguis , pens que amb un poc de pedanteria ( o molta) i com comprendras la me bufa si Mosen va entrar a un sex shop ,o si va anar a pegar un tosquet
Aquest Jaume sempre esta pontificant, si nomès escriguis ell, sempre tendria raò,¿ no vos recorda a un que tenia que veure an ses cabres ?
Totalment d'acord amb l'article. El que em fa gràcia de aquesta associació que es va presentar aquí a Menorca, fa uns dies, és que el seu vicepresident és de Nuevas Generaciones del PP, com es pot comprovar cercant un poc per la xarxa o mirant les seves amistats a Facebook. És ridícul que els que més odien la nostra llengüa i més fan per carregarse-la són els que van de salvadors de les modalitats illencas. Els mateixos que prohibeixen TV3 a València, tanquen Canal 9, els del TIL, l'informe Trepitja, etc. És que són ridículs
@Tià Creo que confundes ilustrado con iluminado. Este señor es un ibicenco vergonzante, a quien no parece suficiente ser isleño y necesita investirse de esta neoidentidad que promocionáis por aquí. Basta que veas el nombre de su partido. Solo hay una mala clase de ibicenco: el que se avergüenza de serlo, y cree que debe entregar su isla a una nación inventada, donde disimular la poca cosa que él es. Busca lo que significa "cipayo", y te quedará claro si sé o no sé la diferencia entre nacer en un sitio y ser nacionalista de otro.
Catalanisme de Mallorca = Cuatre replegats = cuatre matats.. = cuatre renegats de sa NOSTRA TERRA... cuatre venuts en es principat...
Ho sents, Jaume? El "militante de un partido... que viene a las Islas", vull dit en Bernat Joan i Marí, és eivissenc. Entre altres coses, a diferència de tu, és una persona extremament il·lustrada i un bon escriptor.
Alixendri, salut, Conec molt bé tota l'obra de Mossèn Alcover. Una part la va escriure en mallorquí de la banda de Manacor. Es tracta, principalment, de l'obra ingent de les Rondalles, segons molts de rondallistes un recull més important que els dels germans alemanys Grimm i del danès d'Andersen. Dit de passada, i sense acordar-hi massa importància, en llengua espanyola no hi ha res de tanta consideració, ni tan sols d'en Trueba. Aquest recull, té un llibre, també en forma dialectal mallorquina, un llibre molt interessant: "Corema, Setmana Santa i Pasco. Mossen Alcover va escriure el major gruix de la seva obra en català estàndard (diguem un estàndard ben propi d'ell): tots els articles i estudis de lingüística i, no cal dir-ho, els primers volums del DCVB (fins que es va morir) i un llibre interessantíssim, que et recoman: Viatge a Alemanya, narració de la seva estada a Alemanya (i Suïssa, i Itàlia), fent estudis de romànica. És ple d'anècdotes curioses i divertides com ara quan (era el 1910), a una ciutat alemanya, es va ficar inadvertidament dins un Sex Shop (de l'època); quan va comprendre la cosa de què anava, ho va donar a les cames "per no esser-hi de més". La gran majoria de les obres de Mossèn Alcover són en català unitari, estàndard si vols. La part en llengua dialectal és mínima dins la seva obra. Ah, hi podem afegir articles polèmics, de vegades violentíssims, i quasi sempre en llengua dialectal, vull dir mallorquí popular, ben localitzat geogràficament dins la nostra illa.