Hi ha polítics que són més curts que una màniga de guardapits i ens volen fer creure que la mare de déu nom Joana. Es pensen que una proposició no de llei en la qual es proclami que els Països Catalans «no existeixen», farà que desapareixin del mapa i del sentir de la gent. Idò no. Les realitats històriques, geogràfiques i els sentiments de la gent no es muden amb una votació al Parlament. Tanmateix hi ha una part de la població, de cada vegada més gran, que té clara la seva identitat i la seva nacionalitat.
La Declaració Universal dels Drets Humans ens empara. L’article 15 diu: “Tota persona té dret a una nacionalitat”. I algú ens pot dir: “Ja en teniu una de nacionalitat, l’espanyola”. Però l’article 15 no acaba aquí. Després del punt i seguit diu: “Ningú no pot ser privat de la SEVA nacionalitat”. I per molts de nosaltres, la nostra nacionalitat és la catalana. I el president ja pot cantar missa al Parlament, que això no canviarà.
El terme Països Catalans ve de molt enrere. Està documentat el 1661, també a la “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia” publicat a Madrid el 1876. Apareix als textos de l’historiador Ferran Soldevila del 1928. El 1936 al “Missatge als Mallorquins”, escrit per una sèrie de polítics i intel·lectuals catalans i la “Resposta als catalans” feta per escriptors i intel·lectuals mallorquins, entre els quals hi havia Gabriel Alomar. A més, el 1962 qui en parla, modernitza, consolida i omple de contingut el concepte Països Catalans és el valencià Joan Fuster, de qui Pierre Vilar digué que era la persona més intel·ligent que havia conegut.
Però els Països Catalans no són només un concepte datat en el temps, són una realitat històrica, un desig, una esperança de llibertat per a molta gent que comparteix una llengua i una cultura, una manera de fer i de veure el món, de contribuir, des del nostre ésser i la nostra manera de ser, a la construcció d’un món millor, més solidari, basat en un model econòmic i social on es prioritzin les persones, l’economia del bé comú, el respecte pel medi ambient, la diversitat cultural i nacional, el repartiment equilibrat de la riquesa, sense armes, ni guerres, ni tortures, ni tampoc morts per falta d’aliments o d’aigua.
Personalment ja fa estona que tenc la meva identitat clara. Som dona, mallorquina i catalana i de moment la meva nacionalitat no està reconeguda a l’estat on visc. No he perdut l’esperança d’aconseguir la plena llibertat de la nació cultural catalana, aquests països catalans, que podrien arribar a ser nació política si així ho decideixen de forma pacífica, democràtica i majoritària els pobles que en formen part a exercir el seu dret a l’autodeterminació.
En Bauzá en comptes de solucionar els problemes que patim du al Parlament debats estèrils que no canviaran cap realitat i que responen a les paranoies personals del president. Què han de pensar les persones que han perdut la feina o la casa quan veuen que al Parlament es perd el temps amb proposicions no de llei per dir que els Països Catalans no existeixen? O de si el Parlament de Catalunya quan defensa la llengua catalana cau en la “ingerència” de no se quina cosa. Ala venga, que la gent no és beneita! Tothom sap que si algú maltracta l’espanyol surt el govern d’Espanya a defensar-lo. Tots sabem que el govern de l’estat ha destinat 90 milions d’euros en un any a l’Instituto Cervantes per promoure la llengua i cultura espanyola a diferents països del món i ningú no l’ha acusat d’ingerència. I sabem també que ha destinat 0 euros al català, que segons la constitució espanyola hauria de ser objecte de respecte i protecció i tampoc no veim cap queixa del govern del PP balear.
I és que estam cansats de falsedats i mentides, cansats que ens digueu que la crisi s’ha acabat, que la desigualtat social no existeix i que no ens solucioneu els problemes greus que tenim: La doble crisi econòmica que patim, l’estructural i l’espoli fiscal a què ens sotmet el govern de Madrid, el 25% de la població en risc d’exclusió, el fet que només una de cada cinc persones a l’atur pugui trobar feina a curt termini, el degoteig constant de persones desnonades de ca seva, els índexs més alts de fracàs escolar. Ens heu suprimit plantilla docent, professorat de suport, hi ha massificació a les aules, falta pressupost per partides ordinàries de funcionament, per ajudes de menjador, transport escolar i llibres de text. President posau fil a l’agulla als problemes que patim i deixau de banda les fòbies personals que només us interessen a vos i al grupuscle extraparlamentari que us marca l’agenda.
Per acabar i des d’aquestes línies volem agrair al Parlament de Catalunya que defensi la llengua catalana de les agressions que es produeixin a qualsevol punt del domini lingüístic català, ja que els atacs que es produeixen a una part de la llengua, l’afecten en el seu conjunt. Visquen els Països Catalans!
M. Antònia Font / Normalització lingüística STEI
Idò sí, els Països Catalans existeixen!
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Totalment d'acord amb l'article. També m'agradaria veure uns paisos catalans units algun dia. Però de moment, per desgràcia, ho veig quasi imposible aqui a ses illes. Quan guanya des de fa tant de temps un partit com el PP, amb un odi tant profund a tot lo català, diu molt. Hi ha una part important de la població que no comparteix aquest sentiment de pertenença cap als paisos catalans. A més dels forts interessos en separar-nos i en alimentar l'odi cap a Catalunya, com es veu en aquest foro i qualssevol foro dels diaris de les illes. No sé si son del CNI, del ministeri de defensa, de partits ultres, del PP, però no paren en la seva feina de desprestigiar, insultar, sembrar l'odi. Ja m'agradaria que les coses canviessin algun dia
Però aquí hi ha gent que no sap escriure o què? De veres es pot debatre sobre un idioma escrivint sense cap ni peus? Bé ja que tothom per defensar els seus arguments cita dates i personatges de renom, jo recordaré el que deia Francesc de Borja Moll: ningú discuteix sobre la formació dels anells de Saturn, ja que no som científics (astrònoms, físics...) però en canvi si que es discuteixen temes lingüístics sense ser científics (filòlegs, lingüistes...). Els científics demostren com el mallorquí és català, idò ja està. Per favor que estam al 2013 i encara amb aquestes discusions, hahaha, ho sento però és per riure!
españistan, relájate, tontorrón, que te va a dar un ataque, jajajajaja......
Es feixistarros espanyols estan histèrics perquè veuen que han perdut ses simpaties de tots es mallorquins, balears, valencians i catalans no renegats.
Per això recorren a ses amenaces i a ses prohibicions franquistes.
Són com un desgraciat de qui sa dona ja no està enamorada i aquest l'amenaça, la insulta i li prohibeix ser ella mateixa per intentar evitar es divorci.
Tanmateix ja l'ha perduda.
Es divorci és qüestió de temps.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
VISCA MALLORCA LLIURE!
Mentida, mentida, mentida, as Països Catalans no han existit mai. Mirau per avòn o qui sap més. Joseph Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declara en el diario Las Provincias el día, domingo 13 de mayo de 1979, que nunca han existido los muy falsos Països Catalans, ni la mas falsa Catalunya Norte, que sólo es un invento muy moderno, posterior a los años 1950. Declaración que vuelve a repetir Joseph Tarradellas, en una reunión que mantuvo en Barcelona, con la Unión de periodistas de Valencia, el 23 de octubre del mismo año: Nunca han existido los Països Catalans, ni el catalán es la madre de la lengua Valenciana. - En 1981, el presidente de la Real Academia de la Lengua Española, Dámaso Alonso, declara al periódico Las Provincias del día 18 de julio de 1981: Que las Lenguas Valenciana y balear o Mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana. (Estoy convencido que el Sindicato Stei, os quiere hacer ver que los bancos de la Iglesia bailan por si sólos.)
Dejen las drogas, eso no existe ni existirá más que en los delirios de unos pocos.
Sa catalanada de ses festes: sa carta d'en Bauzá
Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives.
És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca.
Barco per tot pancatalanisme... JA !!!
Vergonya d'estar espanyol. Quin oi!
Tanmateix mai serem castellàns, ni tampoc ho volem esser.
Dejad de fumar los brotes verdes, anda....