Annalisa; com un puny!
A la novel·la “Els mohicans de París”, Alexandre Dumas fa exclamar a un dels personatges la frase: “Cherchez la femme, pardieu!“. Ho repeteix a diverses parts del llibre amb la intenció de fer veure que, al darrera de qualsevol conflicte, sempre hi ha una dona. No obstant tan perversa, masclista i misògina expressió, el temps ha capgirat el sentit de la dita. Ho vaig tocar amb les mans, ja fa més de trenta anys, a un sopar d’homenatge que es va retre a Francesc de B. Moll (a Santa Magdalena d’Inca?). El lingüista i filòleg va sorprendre tothom en iniciar el parlament en llengua estranya: “Cherchez la femme!” – va exclamar. Tothom s’aixecà de la cadira i l’aplaudiment va ser intens, perquè rebotava l’homenatge i el transferia a qui li havia brindat suport i estímul al llarg de la vida.
Aquest “cherchez la femme!”, a l’hora de ponderar i compartir els mèrits, no és un fet excepcional, però sempre mereix una proclama d’agraïment. Annalisa és la persona que, atenta i amatent, ha acompanyat i acompanya Raimon. És una dona discreta, gairebé invisible entre les bambolines dels escenaris, que ha fet de far per a il·luminar, al vent del món, un camí antic i molt llarg; ha fet de font per a abeurar la set del caminant; ha fet de veu per a esbaldregar llargues nits i rompre silencis. Fidel al servei d’aquest poble, el seu ofici ha estat estalonar un altre ofici: el de cantant del seu company de ruta. Des del seu país d’Itàlia, passant pel País Basc, per “la Villa” o pels carrers de Xàtiva, ara, dia 21 de desembre, a l’Auditòrium, vindrà a aguaitar per la finestra a la badia de Palma. Indesinenter, transportarà a la maleta particel·les amb poemes i músiques d’Espriu, amb la mare de Rosselló-Pòrcel a la memòria, o d’Ausiàs March per convidar-nos encara, més de mig mil·leni després de mort, a parar les veles al vent per tal de recobrar la força si volem destruir aquell qui ens ha desert; tot un cant a la revolta i a la resistència. Annalisa ho fa. Hi és.
Pau Valls, responsable de les Joventut Musicals, promotor eficaç de la represa de la Cançó Catalana i organitzador, al costat de Nicolau Pizà (el pare de Queta i Teo), dels enyorats Festivals de Bellver, va ser qui gestionà les primeres vingudes de Raimon a Mallorca (al Lul·lià, al Born...). En una entrevista de 1986, ja va destacar l’important paper d’Annalisa, com a protagonista i inspiradora de les més belles cançons d’amor: “Va compondre a ca meva un poema d’amor a Annalisa. Me’l cantà a Sant Agustí. Va tornar amb ella de viatge de noces. Pepín Tous oferí seixanta mil pessetes, tot un capital, per actuar a Tagomago i ell s’hi negà. Estava mancat de doblers, però no volia cantar a una Sala de Festes.” La cançó esmentada, amb “Treballaré el teu cos”, “En tu estime el món” i “No sé com”, conformaria el disc “Cançons d’amor”. Escoltaríem més composicions dedicades a Annalisa, però també la sentiríem present i refulgent en les set notes i en els set colors de l’arc de Sant Martí. Si miraves l’aigua: al blanc, al malva, al verd, al blau, al rosa i al fosc, o al costat del roig encès de Joan Miró, o de tots els colors del verd que, com ara i aquí, han agafat volada com a referent defensiu de la llengua, l’educació i la cultura. Per això, Annalisa no ha defugit mostrar cara i, al costat de Raimon, brindar suport i acollida al símbol de solidaritat i de lluita dels mestres i dels pares.
En un dels darrers discs, “Rellotge d’emocions”, Raimon dedica a Annalisa “A l’estiu quan són les nou”:
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- GOB: «S’accelera la destrucció definitiva del sòl rústic a les Illes Balears»
- «Parla'm en espanyol»: un Guàrdia Civil exigeix a un veí a renunciar al català
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Balutxo hauria pogut parlar de la fama d'aquesta senyora com a Avida Dollars, però ja sabem que escriu perquè l'admirin (sense aconseguir-ho).
Cròniques de sa nació mallorquina MateuCanellasEn es segles XVI i XVII, durant es procés castellanisador de sa Monarquia Hispànica dets Àustries, trobam contínues mencions a sa pàtria i a sa nació mallorquina de sa mà des cronistes mallorquins. Davant sa pressió de sa Monarquia damunt ets orgues de govern des Regne, es Jurats de sa Ciutat i es Regne decideixen contrarestar-la. Des temor an es centralisme català de s’Edat Mitjana s’ha passat a sa realitat des centralisme castellà de s’Edat Moderna. Així, amb s’objectiu de recordar i ressaltar ses gestes des compatriotes mallorquins, es Jurats mallorquins encarreguen l’any 1593 an es polifacètic Joan Binimelis sa primera Història del Regne de Mallorca. Aquesta necessitat de realçar sa realitat mallorquina se troba present a tota s’obra, concordant amb s’afirmació des mateix cronista: “entre altres obligacions que tenim los hòmens, una y no de las menors, és la que tenim a nostra pàtria”. A més, s’ha de dir que aquesta primera història de sa nostra pàtria mallorquina s’escriu originalment en mallorquí i ès llavors, el 1601, quan se tradueix an es castellà. Tal com explica es mateix Binimelis, “està escrita y duplicada de ma mia, una en lengua castellana, y la altra, que es lo original, ab nostre lengua mallorquina”. Es cronistes posteriors segueixen sa mateixa línia d’en Binimelis. Així ho fa el 1633 en Dameto, quan, emparat en ses llibertats i franqueses de què gaudeixen ets habitants de Mallorca, manté una realitat mallorquina diferenciada en es si de sa Monarquia d’Espanya: “Aunque estas islas estén sujetas a la Corona real de España (...) con todo esto no dejan de tener una sombra y representación de república libre, por los muchos y extraordinarios privilegios y franquezas”. f JOAN BINIMELISNovament aquesta diferenciació mallorquina en es si de sa Monarquia d’Espanya surt a la llum amb sa denominació de “nació mallorquina”. L’any 1652 s’enginyer i cronista des Regne Vicenç Mut publica sa seva Història de Mallorca, que comença amb una dedicatòria an es Jurats, “Padres de la Patria”, amb s’objectiu que es mallorquins tenguin “la memoria de los ejemplos que les han dexado sus Padres, y para tan gloriosa Nacion ha importado saberlos, porque saben imitarlos”. Posteriorment, en altres relats i cròniques de s’història mallorquina, com és sa Relación verdadera de lo que han obrado las tres Esquadras de navios de guerra del Reino de Mallorca, de l’any 1659, on se narren ses gestes de s’esquadra mallorquina, tornen a aparèixer mencions a sa “nacion mallorquina”. ¿Què dirien es nostros cronistes que tant estimaven Mallorca i que relataven ses gestes des nostros compatriotes, de sa traïció de ses nostres institucions, des nostros polítics i intel·lectuals catalanistes... i de tanta mentida catalanista?
Quim Malgratenc, en ninguna parte del Quijote se dice esa frase, ni nada parecido. Ninguno de vosotros, analfabetos funcionales, ha leído el Quijote.
Que pesadet que ets, Balutxo! Per què no parles d'en Jaume Pomar, que sembla que va perdre una sabata encalçat per gent pròxima a tu?
N'estic segur que com sempre, sentir les cançons d'en Raimon ens omplira d'energia, sobre tot en aquests temps tant esperançadors per nostre país, els que venim del anys 50,el cantant de Xativa va ser el far que ens va donar forçes i sentiments per resistir durant els anys de la foscor i ara anam cap a la nostra llibertat i dignitat com a poble.
Enhorabona per l'article que ha estat molt adient i de justícia.
Gràcies per l'article. Gràcies a en Raimon per la doble fidelitat a la terra i a sa femme. I em permeto citar el Quixot: "...ladran? luego cabalgamos."
Un lapsus, en la transcripció del fragment de l'entrevista a Pau Valls, m'ha fet perdre el títol de la cançó d'amor a la qual fa esment el qui va ser president de les Joventuts Musicals. Els coneixedors de l'obra de Raimon ho hauran deduït en veure els títols de les altres tres cançons que conformaren el disc. La que no s'esmenta és la que, segons Pau Valls, Raimon va escriure a Mallorca: "Si un dia vols".
En canvi, no cal ser metge per veure que argh pateix de colitis cerebral crònica!