-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Balutxo hauria pogut parlar de la fama d'aquesta senyora com a Avida Dollars, però ja sabem que escriu perquè l'admirin (sense aconseguir-ho).

Cròniques de sa nació mallorquina MateuCanellasEn es segles XVI i XVII, durant es procés castellanisador de sa Monarquia Hispànica dets Àustries, trobam contínues mencions a sa pàtria i a sa nació mallorquina de sa mà des cronistes mallorquins. Davant sa pressió de sa Monarquia damunt ets orgues de govern des Regne, es Jurats de sa Ciutat i es Regne decideixen contrarestar-la. Des temor an es centralisme català de s’Edat Mitjana s’ha passat a sa realitat des centralisme castellà de s’Edat Moderna. Així, amb s’objectiu de recordar i ressaltar ses gestes des compatriotes mallorquins, es Jurats mallorquins encarreguen l’any 1593 an es polifacètic Joan Binimelis sa primera Història del Regne de Mallorca. Aquesta necessitat de realçar sa realitat mallorquina se troba present a tota s’obra, concordant amb s’afirmació des mateix cronista: “entre altres obligacions que tenim los hòmens, una y no de las menors, és la que tenim a nostra pàtria”. A més, s’ha de dir que aquesta primera història de sa nostra pàtria mallorquina s’escriu originalment en mallorquí i ès llavors, el 1601, quan se tradueix an es castellà. Tal com explica es mateix Binimelis, “està escrita y duplicada de ma mia, una en lengua castellana, y la altra, que es lo original, ab nostre lengua mallorquina”. Es cronistes posteriors segueixen sa mateixa línia d’en Binimelis. Així ho fa el 1633 en Dameto, quan, emparat en ses llibertats i franqueses de què gaudeixen ets habitants de Mallorca, manté una realitat mallorquina diferenciada en es si de sa Monarquia d’Espanya: “Aunque estas islas estén sujetas a la Corona real de España (...) con todo esto no dejan de tener una sombra y representación de república libre, por los muchos y extraordinarios privilegios y franquezas”. f JOAN BINIMELISNovament aquesta diferenciació mallorquina en es si de sa Monarquia d’Espanya surt a la llum amb sa denominació de “nació mallorquina”. L’any 1652 s’enginyer i cronista des Regne Vicenç Mut publica sa seva Història de Mallorca, que comença amb una dedicatòria an es Jurats, “Padres de la Patria”, amb s’objectiu que es mallorquins tenguin “la memoria de los ejemplos que les han dexado sus Padres, y para tan gloriosa Nacion ha importado saberlos, porque saben imitarlos”. Posteriorment, en altres relats i cròniques de s’història mallorquina, com és sa Relación verdadera de lo que han obrado las tres Esquadras de navios de guerra del Reino de Mallorca, de l’any 1659, on se narren ses gestes de s’esquadra mallorquina, tornen a aparèixer mencions a sa “nacion mallorquina”. ¿Què dirien es nostros cronistes que tant estimaven Mallorca i que relataven ses gestes des nostros compatriotes, de sa traïció de ses nostres institucions, des nostros polítics i intel·lectuals catalanistes... i de tanta mentida catalanista?

Quim Malgratenc, en ninguna parte del Quijote se dice esa frase, ni nada parecido. Ninguno de vosotros, analfabetos funcionales, ha leído el Quijote.

Que pesadet que ets, Balutxo! Per què no parles d'en Jaume Pomar, que sembla que va perdre una sabata encalçat per gent pròxima a tu?

N'estic segur que com sempre, sentir les cançons d'en Raimon ens omplira d'energia, sobre tot en aquests temps tant esperançadors per nostre país, els que venim del anys 50,el cantant de Xativa va ser el far que ens va donar forçes i sentiments per resistir durant els anys de la foscor i ara anam cap a la nostra llibertat i dignitat com a poble.

Enhorabona per l'article que ha estat molt adient i de justícia.

Gràcies per l'article. Gràcies a en Raimon per la doble fidelitat a la terra i a sa femme. I em permeto citar el Quixot: "...ladran? luego cabalgamos."

Un lapsus, en la transcripció del fragment de l'entrevista a Pau Valls, m'ha fet perdre el títol de la cançó d'amor a la qual fa esment el qui va ser president de les Joventuts Musicals. Els coneixedors de l'obra de Raimon ho hauran deduït en veure els títols de les altres tres cançons que conformaren el disc. La que no s'esmenta és la que, segons Pau Valls, Raimon va escriure a Mallorca: "Si un dia vols".

En canvi, no cal ser metge per veure que argh pateix de colitis cerebral crònica!