El piular dels aucells

Vaig mig prometre divendres passat, al final de l’article dedicat a la taxonomia de les actituds lingüístiques dels pobladors d'aquest país, comunitat, nació o pàtria, que intentaria posar una mica de dinamisme a la classificació que, com totes, sempre resulta, a més d'esquemàtica, una mica fossilitzada. No record si vaig dir —pot ser que sí i, si no, ho anuncii ara– que faria el meu intent utilitzant els ensenyaments de la més important de les teories científiques que s'han formulat en el món de les anomenades ciències de la vida. Hi ha alguna persona que em conegui un poc que no hagi endevinat que faig esment de la doctrina de l'evolució darwinista? Crec que no. Però, per poder entendre la meva proposta, he de demanar als lectors de bona voluntat —la majoria dels meus, encara que no tots— que facin un doble esforç. El primer és que admetin una simplificació de l'esmentada i ja simplificada taxonomia de divendres passat i que, únicament, parlem de dos grups: a) els defensors del castellà com a idioma unificador de la realitat espanyola i b) els que afirmen que el català és la llengua pròpia dels països catalans i de manera específica de les Balears i que els drets lingüístics d'aquests ciutadans que el parlen en els territoris esmentats són tan importants i dignes de tenir en compte com els dels primers grups. El segon esforç és considerar els dos grups com si fossin dues espècies d'aucells que viuen dins la mateixa gàbia, una gàbia determinada per un conjunt de lleis que defensen i sostenen el sistema polític i els diferents drets que tenen aquestes espècies i, més encara, el seu piular. La meva primera i coherent i, volia, que clarificadora decisió ha volgut ser anomenar els del primer grup “pájaros” i els del segon “aucells”. Però, després d'haver emprat gàbia per determinar les fronteres on ramanen les dues col·lectivitats, no m'atrevesc: el meu afany pedagògic i la meva ferma voluntat de neutralitat no seria creïble. En conseqüència, els “pájaros” que piulen habitualment en espanyol, els denominaré grup E i els que habitualment parlen català grup C. O Pe i Pc si admeten l'analogia del piular.

Si vull seguir amb els meus propòsits, em toca ara recordar dos principis fonamentals de la doctrina darwinista. El primer és que si dues espècies rivals conviuen en un mateix territori no hi acostuma a haver pau entre ells, hi ha lluita i competitivitat: una guerra a mort. La segona és que si els components d'aquestes especies tenen alguna característica morfològica o fisiològica que no sigui útil i necessària per a sobreviure o per la reproducció, aquest tret té una gran —gairebé irreductible— tendència a ser eliminat per la força —diguem-ho així— de l'evolució.

Si s'han comprès aquestes premisses, crec que no costarà gaire copsar l'evident paradoxa a l'hora d'entendre les actituds i les tàctiques dels grups E i C dels quals abans parlava. No crec que sigui discutible que l'actual espanyolisme prepotent està lligat a la que podríem anomenar mentalitat pròpia del nacional catolicisme i que aquesta doctrina catòlica no fa ni ha fet mai bones pastes amb la doctrina darwinista. Bé, idò, sembla que, tot i això, els estrategs del grup E han llegit més bé el poc pietós Darwin que el sector moderat del grup C. Han sabut apuntar millor i malavegen contínuament per aconseguir que el coneixement del català sigui una d'aquestes virtuts prescindibles, innecessàries. O balderes Aquest és el bessó de la seva tàctica. Sabem que, si ho aconsegueixen, les lleis evolutives eliminaran les característiques –el piular català– dels seus adversaris. Han llegit Darwin els del grup C? Jo diria que no, encara que crec que, per matisar, seria útil subdividir el grup C en dos subgrups. El grup C.es al qual, teòricament, cal situar-lo a l'esquerra del grup E i que, amb voluntat conciliadora, intenten arribar a un acord –federalisme?– amb el sector més moderat dels espanyolistes. Són els del PSOE i els del PSC, amb uns líders —González, Guerra, Bono, Chacon— que al meu parer —i no vull perdre la neutralitat que tant m'ha costat mantenir fins ara— han destacat, pot ser, per altres virtuts, però no per la seva formació i rigor intel·lectual. Han escoltat Mahler, però no llegit Darwin. Del grup C.cat he de dir que sembla que han assimilat Darwin millor que els acabats d’esmentar i que creuen que la supervivència del seu piular, implica dividir la gàbia amb diverses parts, establir noves fronteres i que en els territoris segregats el P.cat tengui, com a mínim, els mateixos drets que el P.es. No hi veuen altre camí Són, ja ho sabeu, els sobiranistes.

Francesc Bujosa