Hi ha moments a la vida que impacten fort i et fan replantejar el sentit de les coses. Fa més d’un any vaig assistir amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca a un desnonament d’una mare i el seu fill que no podien fer front al pagament del lloguer. Na Graciela era una dona d’una cinquantena d’anys, aturada de llarga durada i, especialment aquell dia, molt desorientada. El seu fill tenia una trentena d’anys i un nivell de dependència molt gran de la seva mare, a causa d’una greu i severa discapacitat. A més, a aquest jove la setmana següent al desnonament l’operaven d’un tumor al ronyó. Na Graciela, en clar estat de xoc, no assimilava que en dues hores venia un secretari dels jutjats a ordenar que canviassin el pany de ca seva, la qual cosa volia dir que tots els objectes personals i roba que hi quedassin a dins els perdria. Sort dels voluntaris de la PAH Mallorca que posaren mans a l’obra a fer capses i maletes i poder acompanyar a aquesta família en una situació cruel, injusta i miserable que va acabar amb aquestes dues persones fora de ca seva.
Quan posam cara i ulls a la crisi ens revé cruament la pregunta: com hem arribat a aquesta situació d’extrema degradació social? Evidentment, perquè hi ha un model neoliberal i anarcocapitalista que té unes prioritats que poc o res tenen a veure amb l’interès general i amb el benestar de la gent. També per la submissió de gran part de la classe política, que segueix alimentant aquesta estafa anomenada crisi i segueix mantenint els privilegis d’uns pocs pagats pel patiment de la majoria. Però especialment, perquè la política actual no incorpora un paràmetre que hauria de ser imprescindible a l’hora de prendre decisions col·lectivament: la felicitat. La immensa majoria de les accions polítiques dels darrers temps, sobretot les retallades, han tengut com a conseqüència la frustració de moltíssims projectes de vida. Cal que reivindiquem la política com la resposta als problemes de la gent. I aquesta forma de fer no és cara i no té per què incrementar el dèficit públic, simplement es tracta de prendre decisions col·lectivament des de la valentia i l’honestedat, de prioritzar les persones i de contribuir, en la part que ens toca, com a representants públics, que aquestes siguin més felices en el seu dia a dia. Sense fórmules màgiques, però també sense enganys, conjurant-nos per acabar amb l’estafa.
Antoni Noguera Ortega
Regidor de MÉS per Palma
Na Graciela i la felicitat
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Nadie puede estar indiferente ante la desgracia de los demás; evidentemente los más débiles necesitan protección y yo me comprometo a que me carguen en cuenta cada mes una cantidad proporcional a mis ingresos. Por ejemplo 10,00 euros, pero con la condición que sea una cosa general de las personas que pueden hacerlo. Pero sin trampa ni carton, con luz y taquígrafos.
Y ahora vamos al grano. ¿Cuántos de MES han puesto a disposición de esta gente su sueldo, o parte de él?. Me temo que ninguno.
Si este que larga tanto, fuese el propietario de la vivienda, ¿la dejaría gratis total?
¿Cuántos de los que se denominan socialistas, empezando por la U.G.T. (tan de moda ultimamente) se dejan de prebendas fastuosas (sobre, chófer y moqueta), para entegar ese dinero a las personas que de verdad lo necesitan?. Me figuro que nadie de ellos, empezando por el que "contempla desnonaments"). Una cosa es predicar y la otra dar trigo. Naturalmente, no te votaré ni loco.
Més que anarcocapitalista caldria defirnir-ho com a caòticocapitalista, no és igual anarquia que caos
Toni, cada pic tenc més clar que vull que siguis el meu batle. No sé si a MÉS per Palma fareu primàries o com anirà s'"asunto", però d'una o altra manera esper poder veure't encapçalant la llista a Cort de les properes eleccions.
Això si, sempre que MÉS per Palma segueixi apropant-se a la ciutat com estau fent darrerament, que aprofundiu en aquesta "reconversió" assembleària que duis a terme amb assemblees obertes, que vos col·loqueu al costat de moviments socials i de la gent, etc.
També m'agradaria que el discurs anticapitalista fos tònica general en tot el partit/coalició, però això és més complicat.
Vos encoratj, també, a que seguir donant canya al web "CortObert" publicant vídeos dels plens, les esmenes que presentau, etc. Una bona utilització de les xarxes social són importants per acostar s'ajuntament al carrer. Un bon exemple de l'important que poden arribar a ser ho demostra la CUP, la formació que millor ús fa, des del meu punt de vista, de les xarxes.
PD: Ah! Molt bon article! Però tenia ganes de dir-te això i he vista ara l'oportunitat...
anarcocapitalista???
tu ets beneit, Noguera.
Convé recordar que els "Pares de la Pàtria" de EEU, quan feren la 1ª Constitució, escrigueren que tothom tenia el dret "A la recerca i trobada de la Felicitat". I encara dura!
Talment aquí...
Una solució seria implantar la "renda bàsica".
Per començar podria esser de 300 euros mensuals,
que cobraria cada ciutadà major de 18 anys.
Dic tothom, tant en Botín, representant el més rica com
el més pobre.
Però alerta, sempre hi ha hagut pobres o despistats des
de el neolític o tal vegada abans.