Tot i la persecució fanàtica que exerceix a hores d'ara el partit franquista contra la llengua catalana, acabam de superar la xifra de 10 milions de parlants. Aquest avanç històric s'ha esdevingut dins l'any 2012, segons l''Informe sobre la situació de la llengua catalana', que ha fet la Xarxa CRUSCAT de l'Intitut d'Estudis Catalans. Aquests 10 milions suposam el 72,4% de la població total que habita en el territori lingüístic de parla catalana.

Però això no és tot: L'estudi destaca també que el 92% del total de la població declara que entén el nostre idioma. Aquest 92% suposa prop de 13 milions de persones. Una altra dada que confirma la força emergent del nostre idioma de cap a la normalitat contra la correntia política de l'Estat és que ja hi ha 7,3 milions de persones que saben escriure el nostre idioma, percentatge que equival al 52,6% del total de la població.

Amb la xifra de 10 milions de parlants, ja superam les següents 18 llengües nacionals europees: l'islandès, que el parlen 300.000 persones; el maltès, parlat per 330.000; l'estonià, que té 1.100.000 parlants; el macedònic, que en té 2.000.000; l'eslovè, que el parlen 2.200.000 persones; el bosnià i el letó, parlats respectivament per 2.500.000 persones; el lituà, amb 4.000.000 de parlants; el georgià, que compta amb 4.100.000; l'albanès, que el parlen 4.300.000 persones; l'armeni, el noruec i l'eslovac, que compten amb 5.000.000 de parlants cadascun; l'àzeri, el finès i el danès, parlats cadascun per 5.500.000 persones; i el suec i el bielorús, que els parlen cadascun 9.000.000 de persones. A més a més, empatam en nombre de parlants amb el búlgar i el txec, que els parlen, per tant, 10 milions de persones respectivament.

L'estudi conclou que, malgrat la política anticatalanista, imposada a cada territori amb diferent intensitat per Espanya i França, l'idioma català, considerat globalment, avança amb el temps de cap a la normalitat d'ús. Ja no hi ha ningú que dubti de la seva superviviència, com passava fa tan sols dues dècades.

Aquesta força explica la persecució fanàtica i nacionalista que imposa el govern espanyol amb lleis com la d'en Wert, que ataca l'ús normal del nostre idioma a les escoles, el 'trilingüismo' de barret aquí i la subvenció de grupuscles que cerquen el sabotatge contra la causa de la recuperació del nostre idioma nacional esbocinant-lo en una infinitat de subminillengües locals com el 'valenciano', el 'lapao' a la Franja o el 'mallorquín', 'menorquín', 'ibizenco' i el 'formenterenco' a les Balears.

Si els partidaris del restabliment de la normalitat d'ús del català jugàssim tan brut com juguen els qui en cerquen la desaparició, ens posaríem a qüestionar que l'espanyol fos la llengua dels famosos '300 millones' i diríem 'ep! a l'Argentina, no hi parlen espanyol, sinó argentí. I a Andalusia, andalús'. I divulgaríem el 'Diccionario Argentino-Español', de n'Alberto José Miyara. I cercaríem embullar fil fent propaganda del 'Vocabulario Andaluz', de n'Antonio Alcalá Venceslada, o fins i tot de les quimeres de la Z.E.A. (Zoziedá pal Ehtúdio'el Andalú).

Però ben mirat, hi guanyariem gaire cosa, si caiguéssim tan baix com els nacionalistes espanyols? Hi guanyaríem res, fent les brutors contra el castellà que fan ells contra el català? No. De cap manera. Les nostres feines no han de ser mai les d'odiar l'espanyol ni les de cercar fer-li mal, com fan ells contra el català. La nostra causa és sana. Som positius. Volem construir. No destruir. No hem de menester per res cometre les estafes pseudointel·lectuals que cometen ells conscientment, amb tota la seva mala fe. Ben al contrari: sense renunciar al coneixement i al domini de com més idiomes millor, les nostres feines han de ser les de fer servir el nostre idioma sempre que en tinguem ocasió, en tot moment, a la feina i al cafè, en privat i en públic, oralment i per escrit.

I davant les campanyes subvencionades davall-davall per l'Estat de sabotatge polític contra el nostre idioma nacional esbocinant-lo en una infinitat de mini-idiomastres regionals, comarcals, locals, les nostres autoritats acadèmiques han de reaccionar acabant de construir l'idioma nacional que tenim fixat gramaticalment. Hem d'incorporant-hi de fet, en la pràctica -i no només en teoria en els diccionaris-, tota la riquesa lèxica pròpia de qualsevol punt de la terra que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Hem de construir l'estàndard oral de català neutre imprescindible per a qualsevol idioma europeu modern en l'època dels grans mitjans àudiovisuals de comunicació de masses en què vivim.

Au idò. Tenim feina. I, al final del túnel d'aquest darrer intent històric de sabotatge teledirigit des de les clavegueres de l'Estat contra el nostre idioma nacional, ens hi espera un futur esplendorós.