L'orgull de ser espanyol
Vos puc assegurar que no era en absolut la meva intenció escriure sobre l'espanyolisme anticatalà, una manera de pensar i sentir que tendrà el seu dia de festa major el dissabte vinent dia 12 d'octubre dia de la Pilarica, la “raza”, la Hispanidad i altres hipotètiques entitats per ara no denunciades per la gran especialista en ontologia –la ciència que estudia el que existeix o no– Mabel Cabrer. La decisió d'escriure sobre aquesta festa l'he presa perquè crec que hi ha hagut una notícia refredarà la suposada eufòria amb què aquest grup de patriotes –un grup on tenc, ai1, familiars, amics i coneguts– projectava expressar els esmentats sentiments vers la pàtria que té la seva capital a Madrid. La notícia una abans esmentada i una mica luctuosa no és altra que els resultats de l'estudi que ha fet el grup Pisa sobre la preparació que els adults de diverses nacions tenen en dues activitats com són la comprensió del llenguatge i la lògica matemàtica. Ja sabeu que de les nacions en què Espanya ha quedat en darrer lloc en un d'aquests primers aspectes i antepenúltim en l'altre, de les 23 nacions en què s’ha fet l'estudi. És amb un intent de mitigar el dolor i la contrarietat d'haver de mostrar dissabte la satisfacció també de pertànyer a una nació capdavantera en mala educació i incultura que he intentat preparar alguns arguments com si fossin oli de reblanir. Arguments, en primer lloc, sobre si les enquestes són, o no, fiables, però les meves paraules resultaven poc creïbles, com també ho eren les que venien a dir que hi ha altres coses tant o més importants que la competència en la gramàtica i les matemàtiques. No, la meva reflexió intentarà anar adreçada més bé a mostrar quant perniciós pot resultar aquest sentiment i com de beneficiós seria minorar per a la vida sentimental i intel·lectual aquest absurd envaniment de formar part d’una –de qualsevol – col·lectivitat: l'espanyola, l'argentina, la Hispanitat i també –atenció els que em cercau les puces i contradiccions– els Països Catalans. He d'afegir que si és absurd l'orgull nacional tant o més absurd és l'empegueïment –els dos faran colla a l'esmentada manifestació– d’haver nascut a una comunitat petita i gairebé sempre derrotada militarment com és la nostra. Em sabreu perdonar si he d'acudir a un aspecte que, probablement, correspon a la meva intimitat, però no vull que aquesta circumspecció m'impedesqui dir que cada dia que passa entenc menys aquest sentiment anomenat orgull i, encara menys, el d'orgull patri. Què vol dir realment això de l'orgull? De què –digau-me– se senten orgulloses les persones que se senten orgulloses? Del lloc on, sempre casualment, ha nascut una persona? A mesura que he anat perdent el sentiment d'orgull m'ha anat creixent –seguesc amb les confidències– dins mi un enorme sentiment d’humilitat, d’admiració i de gratitud – per a això sí que em sobren raons–vers tots aquells que han creat una cultura que ens permet fer la vida una mica més alegre i confortable. Entre aquests personatges que tant admir n'hi ha molts que pertanyen –no ho dubteu– a la cultura espanyola: Falla, Albéniz, Goya, Velázquez, Machado, J.R. Giménez, Alexandre, per posar-ne només alguns exemples. Cap d'ells va dedicar ni el seu temps ni els seus esforços a sotmetre a vassallatge la nostra cultura catalana. Això ha estat sempre negoci de generals i dels seus hereus ideològics. Els del dia 12.
També a Opinió
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- Organitzen una concentració al Palau de Marivent per a denunciar l'ocupació i espoli del Museu Saridakis
- Promouen un boicot a Mercadona: «Ens vol vendre les patates de la colonització, fetes per israelians a terres palestines robades»
- Rebuig a l’Ironman Mallorca pel «greuge que representa per als residents» i «per l’ús abusiu de les infraestructures públiques»
- Joan Riera: «El procés que va engegar Catalunya no s’ha acabat. La història no s’acaba mai. I la prova és que molts dels fets que varen tenir lloc el 36 i que havíem donat ja per acabats, són ben vius»
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Seré franc: Amb més de quaranta anys de dictadura que encara perdura disfrassada de democracia, uns paisàns que no téne altra alternativa que la d´emigrar, una justicia injusta, uns serveis públics que es privatitzen un darrera l´altre i ens deixen descobertsi aquests governants actuals que pareixen del segle XVII, a jo me fa vergonya dir que soc d´Espanya.
cucut, existen escuelas para adultos ¿no lo sabías? Todavía estás a tiempo, chico. Nunca es tarde
Buen articulo Sr.Bujosa como siempre; una consulta,¿ si la mayoria esta a favor de la inmersion linguistica, por que el diari de balears tiene tan pocos lectores?
Estic d'acord amb tu, Xesc. Jo no ho sé explicar tan bé, però d'altres m'ajuden: C´est vrai qu´ils sont plaisants tous ces petits villages Tous ces bourgs, ces hameaux, ces lieux-dits, ces cités Avec leurs châteaux forts, leurs églises, leurs plages Ils n´ont qu´un seul point faible et c´est être habités Et c´est être habités par des gens qui regardent Le reste avec mépris du haut de leurs remparts La race des chauvins, des porteurs de cocardes Les imbéciles heureux qui sont nés quelque part. Georges Brassens.
Sr. Bujosa Humilitat poca, gratitut an els seus, admiracio, sobre tot a Darwin, domes faltaria que no admiras a Velazquez i Goya , que son admirats a tot el mon mondial iuniversal El final tampoc es humil, Els del dia 12 , en tres paraules i un numero descalifica millons de persones
M'hi sent profonament offesa (l'ànima) per diferentes cuestions, Xesc: la primera conmigo misma, ya que entre unos y otros me estáis desprendiendo de ese orgullo pátrio que sentía. Y es que ja no sé a quí estim més: si al meu poble actual -per jo un poble és molt important, _i això se compren quan s'ha viscut dins un parei (mallorquí)_; a Escorca, al Orzán y Montorroso, o al mismísimo manisero... La segona perque els meteixos uns i altres, no sóu consecuents ¡¡caray!!... Y me explico. Tu, sense compartir cap orgull pàtrio y anyorant referents de la península Ibérica (o). Ángel, por no permitirte llamar Pilarica a la Virgen del Pilar, cuando allí mismo, frente a su pequeña imagen, le cantan jotas llamándola así. I la darrera perquè no m'agrada q decideixen per mi el qresulta _o no_ ofensiu. Así que, para echar unas lagrimitas y como recordatorio, me pondré Suspitos de España de Voces para la Paz, quienes son unos músicos solidarios y que en este vídeo me suenan hasta triste, o sea, poco briosos Salut, i bon dia a tothom!! http://www.youtube.com/watch?v=msVNrdivax0
Per a Andalúz de Mallorca: Veritablement no es pot dir "andalús de Mallorca", però si andalúz de Ceuta o de Melilla, que és el meu cas amb allò de "Català de Mallorca."
Benvolgut Àngel: em sap greu si amb el comentaris sobre la Pilarica he ofès la teva sensibilitat aragonesa. No era la meva intenció. Et deman perdó. He de dir-te, a més, que l'esmentada Verge em cau fins i tot simpàtica, especialment la llegenda –crec que no hi cap prova històrica– de la venguda de Santiago el Mayor a la península ibèrica i la seva aparició, quan encara vivia a la Terra, a l'esmentat apòstol. Res tenc que a dir contra aquelles persones que tenen devoció a la mare de Deu, ni cap gana tenc de ridiculitzar-los. No és el meu estil. Menys simpàtica em resulta –t'ho he de dir– la utilització que l'Exèrcit, Franco, La Falange i el nacionalcatolicisme han fet d'aquesta imatge a la que no dubtaren en anomenar-la capitana generala, d'enflocar-li la faixa de general i el bastó de “mando en plaza”. Aquesta poca simpatia la vaig heretar, mira per on, d'un savi aragonès nascut a Urrea de Gaen, que fou el gran mestre de tots nosaltres, els historiadors de la medicina
Vamos a ver, cucut. No mezclemos huevos con caracoles. ¿En qué quedamos? ¿catalán o mallorquín descendiente de catalanes? Yo tengo ascendencia andaluza y no voy por ahí diciendo que soy "andaluz" de Mallorca", uno, porque sería del género absurdo y dos, porque tengo sentido del ridículo.
Ja he tornat, al damati no le pogut acabar. CUCUT estic totament amb tú. He vist que lo de benaventurats no vos agrada. A mi no m´agrada lo que celebrarau demá, ( ara més que mai ) la victoria franquista de la guerra i la post-guerra i els fets que es produiren fa 500 anys cuantra gent que vos va rebre amb hospitalitat i amb pau que vivien dins la natura, aixó es el rastre que deixau per tot, i anlloc d´entoná el" mea culpa", seguireu igual, fent festa i votant en contra de les resolucions que l´altre gent troba vergonyosas, i voltros sou la reserva espiritual d´Europa ? a unaltre ca amb aquest os. Sé que no servirá de res,¿ Hispanitat, la rassa, orgull ? crec que un poc d´umilitat seria bó, perque encara voleu que vos estimin, té collons sa cosa.