Amos del nostre futur
El desembre de 2007 vaig publicar un article a Diari de Balears amb el títol “Les Illes Balears i el Dret a Decidir” que començava dient: “No sé si serà l’onze de setembre de l’any 2014, però estic segur que Catalunya exercirà el seu dret a l’autodeterminació en els pròxims anys.”
Devers la meitat de l’article em demanava: “I a les Balears, on la majoria de les vegades d’aquests debats només ens arriben les galtades provinents de Madrid, què passarà?” i m’intentava contestar amb alguna incertesa i amb algunes preguntes: “Tenim poques certeses, però ben segur que el debat ens afectarà. En primer lloc cal dir que les Illes Balears estaran situades en l’epicentre del debat sobiranista. Es veuran estirades per dues forces de direccions contràries: un imperi espanyol, ferit en el seu orgull, que aplicarà la vella tàctica del pal i la pastanaga i la temptació de provar un futur en llibertat de la mà de la nova Catalunya lliure i sobirana.
Tendrem aleshores la suficient força, valentia, habilitat i intel·ligència per optar per la llibertat o ens entrarà la por escènica i el pànic a allò que és nou? Decidirem junts o cada illa pel seu costat?”
La resposta encara no ha arribat, però mentre passa el temps i bufa un vent cada vegada més propici, no ens queda més remei que anar fent camí. Amb l’avantatge, això sí, que cada vegada són més nítids els senyals de les dreceres que cal seguir.
Des del mallorquinisme cívicopolític cal proposar nous escenaris que ens serveixin per construir una majoria social (que, per exemple, en el cas del suport a la llengua catalana ja hem aconseguit, tal com afirmava un servidor fa una setmana i tal com confirmava el Baròmetre del CIS fa uns dies).
Cal proposar espais de trobada favorables a la recuperació de la nostra sobirania fiscal, cultural... oferir espais confortables per als mallorquins i mallorquines provinents de la immigració i arribar a un acord majoritari perquè allò que passi a Mallorca i allò que passi a les Balears, sigui perquè ho hàgim decidit els ciutadans d’aquí. Per tant, reconèixer-nos a nosaltres mateixos com els vertaders protagonistes del nostre futur.
PS: L’article del desembre de 2007 acabava dient: “Per ventura totes aquestes cabòries us semblaran plantejaments estrambòtics i fora de lloc, en uns moments en què les Illes Balears no tenen garantida la seva supervivència cultural i lingüística. Al 98% per cent dels lituans també els hi hagués semblat bé plantejar la independència del seu país el 1989.”
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Campanya d’ensabonada a la monarquia espanyola (espòiler: la pagam entre tots)
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- [VÍDEO] Arran mostra l’acció contra la Conselleria i crema fotos de polítics i hotelers
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
des del mallorquinisme??? i si un és soci del Constància o de l'Atlètic Balears? "Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral." Blai Bonet, gener de 1981.
De quin futur xerres, capdefava, del nostro,o els dels catalans???
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa.
Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya" http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf www.tot-catalunya.cat
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda (Balutxo), etc.
Están borrando las opiniones contrarias a lo que dijo ese demagogo separatista. Lo anoto para qe se enteren todos.
"allò que passi a Mallorca i allò que passi a les Balears, sigui perquè ho hàgim decidit els ciutadans d’aquí" Ergo, mai voreu una Mallorca independent. Perquè així ho volem els mallorquins. Voltros, els "catalufos de Mallorca", no teniu res a dir. No pintau res a ca nostra.