La importància del cas Scala

Els tribunals illencs han condemnat darrerament algunes decisions polítiques dirigides a enriquir a qui les adoptaven o als seus partits polítics. Però el cas Scala és diferent. Aquí, la Sala dona per provat que el conseller Josep Juan Cardona i el seu equip es reunien de manera periòdica per "planificar les estratègies i procediments d'espoli que desenvoluparien en el curs de la seva activitat delictiva durante els anys 2003 a 2007". És a dir, que no era una acció puntual i injusta, sinó que era una un delicte que es perllongà durant tota una legislatura.

Resulta inquietant que tot un departament de l'administració autonòmica pogués escapar durant quatre anys al control de la Intervenció, sense aixecar tampoc la sospita de tècnics o funcionaris. I més encara quan, segons la sentència, les pràctiques delictives es realitzaven freqüentment de manera grollera, vulnerant els expedients de contractació administrativa.

També crida l'atenció que Cardona, que segons la sentència s'ha lucrat a bastament amb els delictes, negui els fets i acusi els seus antics col·laboradors dels crims. El cas és que Cardona du des de 2007 una vida espartana a Eivissa. ¿Era realment ell qui se'n beneficiava, era el seu partit, o efectivament no en sabia res? Pel Tribunal, la darrera opció és impossible. Tanmateix, tot plegat sembla una mica estrany o misteriós.