La setmana passada vaig participar a les JAEM (Jornades per a l’Aprenentatge i l’Ensenyament de les Matemàtiques), un congrés bianual de professors de matemàtiques que enguany va arribar a la seva setzena edició i es va celebrar, per primera vegada, a Mallorca.
Més de cinc-cents mestres i professors ens vàrem reunir durant quatre dies per aprendre uns dels altres, per assabentar-nos de les novetats tècniques i pedagògiques en la didàctica de la nostra matèria, per intercanviar experiències i, en definitiva, per actualitzar la nostra formació.Va ser una experiència fantàstica. Vaig aprendre molt, però el més important és que se’m varen obrir les portes de moltes línies formatives que puc seguir per millorar la meva feina amb els alumnes.Les matemàtiques són una ciència formal, és a dir, una ciència no experimental, que basa tota la seva construcció en un cos axiomàtic que es considera vertader a priori i, a partir del qual hom va desenvolupant l’edifici de les distintes branques de la matemàtica. Res no s’accepta si no es pot demostrar. Aquestes dos pilars fan que, a diferència de la Física, la Biologia o la Química, quan una veritat matemàtica queda acceptada, ja ho és per sempre. No hi haurà cap descobriment posterior que la pugui rebatre. Aquesta característica la fa una ciència singular, diferent a totes les altres.
Però, curiosament, malgrat la matemàtica no ser experimental i ser un cos tancat en ell mateix, al llarg de la història se n’han trobat múltiples aplicacions al món real. Maldament només sigui un meravellós invent de la ment humana, resulta que hi ha múltiples fenòmens físics, químics, biològics, econòmics, geològics, artístics, .... que no es podrien explicar ni preveure si no fos amb l’ajuda de les matemàtiques. És per això que es diu que les matemàtiques són una matèria instrumental, juntament amb la llengua, perquè són un instrument per a accedir a altres coneixements.
Una bona part de les comunicacions, ponències i tallers de les JAEM posaven l’accent en aquest valor instrumental, mostraven experiències de docents que utilitzen l’aplicabilitat de les matemàtiques en gairebé qualsevol camp del saber o de l’experiència quotidiana de la vida, per motivar els alumnes en el seu aprenentatge i ajudar-los a entendre’n millor els conceptes i procediments.
La feinada desinteressada de molts de mestres i professors per fer les classes millor de cada dia, malgrat les reiterades retallades de sou i l’empitjorament de les nostres condicions laborals, em va confirmar, una vegada més, que la nostra professió no és una feina qualsevol, no és només un mitjà per guanyar-nos la vida. Nosaltres tenim persones al nostre càrrec, unes persones a les quals hem de formar per ajudar-les a conquerir un futur millor. I la nostra responsabilitat en aquest sentit està part damunt qualsevol govern de torn. Per més que ens facin la traveta, per més que ens posin lleis i decrets absurds, per més que ens baixin el sou, la nostra vocació, el nostre sentit de la responsabilitat fa que mirem més enllà i ens esforcem, i si cal ens arrisquem, per pal·liar la irresponsabilitat d’uns polítics que ens lleven recursos i més recursos i només veuen en el sistema educatiu una eina per propagar la seva ideologia.