Fins i tot la repressió ha de ser intel·ligent, almanco quan la força bruta té els límits d'una Europa que encara es mostra púdica amb la brutalitat repressora. Els barroers membres del PP que ordiren acabar amb la incomoditat que els provoca la bulla llibertària del Cosso i, de pas, fer públic advertiment del seu poder i escalivar a aquells que tenen la gosadia de manifestar el seu desacord, han quedat retratats com el que són: personatges als quals l'immens poder atorgat per les urnes els ve gros.

Per reprimir com ho feren els seus predecessors (als quals déu els alliber de condemnar!) cal ultrapassar tots els límits de l'estat de Dret. Mantenir les garanties de la llei és un error que no es poden permetre. Com hi ha intel·ligència en alguns dels seus, desmunten poc a poc la poca independència judicial que aconseguírem. Però el procés s'ha de fer amb dissimul, lentament, i a la guarda de polls entrats en costura els ha entrat frissera i topen de morros amb una arquitectura jurídica que els fa molta nosa.

Si els quedàs un bri de vergonya demanarien perdó. No per penediment, sinó per pura estratègia (concepte massa complicat). Han aconseguit crispar la societat felanitxera i, malgrat viuen en el convenciment de que així mantenen la tropa mobilitzada, la ciutadania ara mateix no està per seguir a aquells que provoquen enfrontaments, retirades de salutacions i d'altres incomoditats generades per les seves mentides i bravegera. Si els quedàs un dit de seny presentarien la dimissió perquè ni aquells que els han votat mereixen ser governats per mentiders, sobretot si ni mentir bé saben.