Bauzá ha aconseguit el seu objectiu: col·locar una consellera d'Educació i Cultura que posi les senyes d'identitat d'aquesta terra al nivell folclòric i barater que escenifiqui la degradació dels valors propis i la nostra supeditació a la cultura "superior" castellana. A la consellera Camps no li importa que li diguin Juana Mari. Ben contenta es posa ella si la vesteixen de "faralaes". Al seu twitter, igual que Bauzá, empra l'article salat amb la intenció de trencar amb la unitat normativa del català i, a sobre, fer-se la graciosa, que és el que més la motiva.
S'ha d'admetre que Juana Mari té molt de "salero". Exhibeix sabates daurades i un estil digne d'un personatge de la nissaga Harry Potter. És el dos d'oros al servei de l'estratègia de l'ala més dretana del PP per liliputitzar l'autoorgull dels balears. Juana Mari està contentíssima de no venir del món de la docència. Tampoc no se li coneixen moltes exhibicions de fondària cultural. Tot el contrari. Basta seguir el seu twitter per veure que "la salada" faria un paperàs com a tertuliana baratera d'un programa de telefems. Fet a Madrid, naturalment.
És axiomàtic: Bauzá no podia fer una millor elecció per acabar de degradar els pilars més preuats del nostre Estatut d'Autonomia. Qualcú s'imagina Juana Mari dignificant i enaltint la llengua de Ramon Llull i Joan Alcover? L'han col·locada com a successora esperpèntica de Rafel Bosch per capolar l'autoestima d'un poble vuit vegades secular.
Si Juana Mari és l'expressió institucional de la nostra estructura formativa, la nostra llengua i la nostra cultura, és que definitivament som un poble condemnat a l'extinció.
Ningú renega ni fa renegar als altres de la seva manera de parlar, però escriure, s'ha de fer "bé", com toca. Les vegades que ha escrit salant, ho feia per fer la pilota al president i ahir, per què no? Idò no fa falta cercar-hi cap motiu, segur que no n'hi ha cap, perquè sí, perquè ella és així, no n'hi ha més de fetes.