No és normal que aprofitant la final de Roland Garros Bauzá s'hagi pres tres dies de vacances ajornant la reunió de consellers que tenia prevista per dissabte. La final era diumenge a les tres, però el president partí un dia abans i no tornà a Palma fins ahir capvespre. No és normal tant de distanciament de les seves tasques quotidianes, sobre tot quan ha volgut donar la imatge, des del primer moment que arribà al Consolat, de màxima austeritat en les despeses i de dedicació absoluta al càrrec. Però dos anys de pressió sobre la seva pròpia societat, estrenyent els perns a diferents i importantíssims segments de la col·lectivitat, duen aquestes conseqüències. A Bauzá el veuen cada cop menys pels pobles, a les fires o als actes socials. Sembla que viu amagat. S'ha enfrontat a tot el sector educatiu, el cultural, el sanitari i al gruix dels empresaris. També ha fet fora nombrosos empleats públics i ha convertit el seu propi partit en un solar anegat per la depressió d'una militància que se sent abandonada per la cambreta que governa el Consolat. La societat en el seu conjunt també crispada. Al president li han armat cacaus a diferents indrets, sobre tot a causa de la seva obsessiva i demencial política lingüística. I grups de padrins han anat a protestar davant la seva polèmica farmàcia... Bauzá és el conflicte permanent, l'antítesi de l'antic, tranquil i pactista conservadorisme mallorquí. El veuen tan poc que quasi ni apareix per Marratxí on teòricament hi té la seva residència privada, encara que també gaudeix d'un pis a primera línia de Dalt Murada, que és on es suposa que va.

No és estrany, entre tant de misteri, que si Rafel Nadal arriba a una final de tennis vegi el cel obert. Se'n pot anar tres diets a París sense córrer el risc que l'escridassin. Bauzá n'ha armades tantes aquí que té lògica que per sentir-se lliure se'n vagi a la rue Saint Honoré o el Rivoli de París. Allà, a aplaudir a Nadal, a compartir rialletes amb Felip i Fabra i, sobre tot, a passejar i alenar tranquil, lluny d'una societat a la qual ha sotmès a patiments, humiliacions i sacrificis a vegades inhumans. Recepta Bauzá: la millor cura contra l'estrès és un bon viatjet.