Estic molt més tranquil després de sentir al conseller García afirmar que anam pel bon camí. El Grup Drac també hi anava, i saber que el conduïa ell ens deixà molt tranquils, sobretot als creditors, proveïdors i treballadors de Sa Nostra, que de rebot també es quedaren pel bon camí. Que creixi la contractació el maig no és novetat però seria del tot injust no reconèixer que, per ara, es creen més llocs de feina que l'any passat. Arribats al punt de la desesperació, aquestes xifres ens acontenten, sobretot si no ens les serveixen amb la guarnició que les hauria d'arrodonir: salaris, condicions i durada. Només sabem que un 90% són temporals... però anam pel bon camí.

Alguns diran que podrien ser pitjors, que tenir feina ja és una sort. Aquells que ho diuen no farien feina amb aquestes condicions. Però és igual. Donem per bona la notícia. Quanta d'aquesta contractació es deu al bon camí construït per aquest Govern? Possiblement, molta. Per això seria just que traguessen pit, tot cofois, perquè gràcies a les seves lleis es pot contractar per salaris per davall de la subsistència, acomiadar amb un bon dia (els educats) o amb un a ca una puta (els grollers) o amb un correu electrònic (els asèptics), tenir becaris en pràctiques pels quals el salari mínim és un somni i un caramull de retrocessos històrics que afavoreixen la contractació en una economia que competeix amb Tunísia, es frega les mans quan hi ha aldarulls a Turquia o aconsegueix xifres rècord gràcies a atemptats a Egipte.

Poden felicitar-se del bon camí construït i no entenc perquè no ho diuen més clar. Deu ser que són modests fins empegueir-se o que, simplement, saben que el seu elector també pateix el bon camí cap a la temporalitat, la precarietat i la proletarització i, de tant que els estimen, volen donar-los una sorpresa (quan se'n temin ja estarà fet; el bon camí, vull dir).