Els nostres dirigents polítics han emprès una croada decidida contra la llengua catalana. Això és una evidència que no cal ser posada en dubte. Delgado pensa el mateix ara que fa cinc anys. En Bauzá, també. Vull recordar-los que essent batle de Marratxí va ordenar que les invitacions a les exposicions es fessin en bilingüe o que també s'hi publicàs, vergonya i oprobi, el pregó de les festes de Sant Marçal. En Rafel Bosch ho ha pogut tastar de primer mà en la seva pròpia encarnadura. Per tant, l'objectiu és clar. I sobretot, amb la majoria absoluta que tenen, més s'ho tenen creguts.

Potser es devien pensar que proclamant el famós principi d'elecció de llengua atacarien de ple un dels objectius: l'escola. L'escola, aquesta institució que possibilita que els alumnes de les illes tenguin la possibilitat d'aprendre català. Però la cosa no els va sortir com tenien previst. I no és que no hi dedicassin municions, i temps, i doblers públics i esforços públics. I així i tot, la gent no va triar l'opció que a ells, especialment a aquests dos personatges sinistres, els hauria complagut.

Ara hi han tornat, han volgut que els pares no tenguessin contacte amb l'escola i que pitjassin el botó del castellà. I no només amb això sinó han enllestit i endossat el famós TIL.

L'han vestit com qui engalana un carrer per on ha de passar la Santa Custòdia, un capvespre del Corpus. L'han vestit de tal manera que semblàs que tothom hi hagués de dir amén, amén i a més hagin d'esclatar a fer mambelletes perquè res no pot ser més preciós del que és. Han alçat els estendards de dos pilars que més flaquegen en el món educatiu: el fracàs escolar i l'aprenentatge d'idiomes.

S'han pensat que això del TIL devia ser semblant a la til·la, que assossegaria la maregassa educativa, bastant remoguda aquest any amb les restriccions, l'augment de càrrega lectiva, la massificació de les aules. Es devien pensar que el TIL, talment un beuratge màgic, faria tornar els docents com a xotets de cordeta, disposats a acceptar tot allò que les digníssimes autoritats es decidissin a perbocar. I han anat prou errats. El fracàs escolar no es combatrà amb el TIL, entre d'altres coses perquè les coses no es fan de l'aire del cel. Com es pot l'any vinent ensenyar una assignatura de primer d'ESO en anglès a una classe que no ha estat seleccionada i que els alumnes no tenen prou domini de l'idioma com per seguir-la mínimament. Aprendran més anglès? Aprendran els continguts d'aquesta assignatura? Ni una cosa ni l'altra. Serà més aviat un caos! No aprendran més anglès perquè la titulació exigida per al professor, el B2, no és suficient perquè pugui impartir una matèria en anglès. Per tant, malauradament, els professors d'anglès tendran una doble tasca: ensenyar anglès com toca i corregir els vicis que una persona, amb tota la bona fe del món, però amb tota la manca de previsió del món els ha contagiats.

Com pot un decret fer-se si ja se sap, d'entrada, que no es podran complir els objectius que s'hi proposen? Es pot fer perquè l'objectiu és ben clar: fer recular l'ensenyament de la llengua catalana a les escoles i instituts. Perquè ho diu ben clar aquesta llei, si no es pot fer la quota d'anglès com pertoca, aquesta es repartirà equitativament amb les dues llengües de la Comunitat Autònoma. No diu que els centres elaboraran un projecte lingüístic encaminat a introduir l'anglès com a llengua vehicular d'una part de l'ensenyament i que aquest projecte garantirà que, en acabar l'ensenyament obligatori, els alumnes siguin competents en les llengües oficials de la comunitat autònoma, com diu la Llei de Normalització Lingüística. No, marca horaris, obliga. En definitiva, es carrega el seu principi sagrat, el que sí anava al programa electoral: la lliure elecció de llengua. Ells sí que necessiten una bona til·la!