Ara es veu clar el canvi de Govern del mes passat. Tota la parafernàlia anava dirigida, en molt bona part, a fer marxa enrere en els imposts "verds" que volia posar en marxa Bauzá amb una prepotència difícil d'entendre en un país democràtic. Però les coses canviaren a l'abril, quan una cinquantena llarga d'empresaris es presentaren en el Parlament i li posaren cara de ca de bou. Allà, a la fi, el marratxiner li va veure les orelles al llop. Ahir ajornà l'entrada en vigor dels nous tributs fins a la tardor, és a dir, mai. La irresponsabilitat demostrada fins ara per Bauzá ha estat clamorosa. Aplicà aquí més que a cap altre lloc les ordres de Rajoy: hiperausteritat i més imposts.
Desmoralitzà tothom: empresaris, inversors, treballadors i tot el que se li posava per endavant. Bauzá, nascut a Madrid de mare madrilenya i pare militar, demostrà que no sent cap estima per als balears. Només un alienígena davallat d'un plat volador pot maltractar tant a una societat que un temps fou vigorosa i emprenedora.
Però què ha passat? Doncs que Catalunya ha plantat cara a Rajoy. Aquest s'ha arrufat i s'ha demostrat disposat a negociar amb Mas. Mentre, els barons autonòmics peperos, començant pel dòcil Bauzá, han quedat en ridícul.
L'apotecari ha fet prendre oli de ricí a aquesta societat amb un sadisme que recorda els pitjors temps de la postguerra. Confiava que si acomplia al gust de Moncloa el farien cosa a Madrid. I ara, quan té al seu poble desesperat i amb mal de ventre, quan veu que no rebrà cap premi de la cúpula estatal del PP, "ajorna" l'apujada d'imposts. Tanmateix, ha sembrat tant de terror que ja és com si els hagués aplicat. Aquest poble està més paralitzat que mai.
Fins quan se'ls menja? Fins que, des de Madrid, li diguin coses perquè pagui mési?