cielo claro
  • Màx: 22.41°
  • Mín: 13.08°
22°

Canemàs

Visc a la casa pairal de "Canemàs", una petita casa de pagès que ma mare va heretar de son pare l'amo en Francesc Puigserver, de Canemàs (i no de Ca na Mas, com alguns suposen). Pot ser que tampoc no sigui exactament així, però servidor pensa que aquest nom s'adapta extraordinàriament a la seva idea i li va d'allò millor per començar una aventura nova. Aquest trajecte nou té un nom, Diari de Balears, ara en versió exclussivament digital i laboratori d'idees per anar pensant el futur. Servidor està convençut que aquest diari ja s'ha guanyat el titular de "canemàs" de la premsa diària en català a les Illes Balears, en la mesura que representa la base sobre la qual es desenvoluparà en el futur la comunicació en català a casa nostra. Sense aquesta aventura molt probablement avui no parlaríem de diaris en català amb tanta naturalitat. Dit això permeteu-me començar amb algunes cosetes d'aquest cap de setmana que acabam de fondre o de viure, com us sembli millor. Servidor ha viscut dues experiències amb una certa profunditat, dos moments diferents que es complementen en l'univers personal i que circulen amb naturalitat pels caminois d'una vida personal cada dia menys comuna i, en conseqüència, també, menys descomunal. Davant aquest l'allau fashion i en aquest moment en el qual servidor vivia un cert dol per la pèrdua d'una companyia estimada, n'hem retrobades d'altres, de companyies, que ens han alegrat la vida. Divendres vaig participar en un seminari organitzat pel catedràtic Sebastià Serra, on em vaig retrobar amb joves investigadors i historiadors consagrats, un col·lectiu nombrós, il·lusionat i positiu. Hom tenia la sensació de participar en un acte d'aquests que ningú no en parlarà, sobretot perquè no era banal ni popular. Manel Santana bon historiador i bon professor me regalà un llibre de relats. Diumenge Antoni Serra en parlava a Ultima Hora i en feia grans elogis d'aquesta obreta, potser poc comercial, poc mediàtica, però incorporada al pedreny invisible d'un país que no troba la manera de donar visibilitat a les petites coses que realment valen la pena. La guixa de cadescú mai no serà el canemàs per anar fent un país. Només si tinguéssim la capacitat de valorar les petites coses que tenen valor i les componguéssim en un mapa virtual potser ens adonaríem finalment que el país és ric en iniciatives i profund en les seves propostes. Potser ni avui, ni ara, ni a primera ni a darrera hora, ni a Balears, ni a Mallorca, ni al món, no li acaba d'interessar la informació a la menuda, allò que proposen els més petits, els més insignificants, aquells que no tenen poder ni són nominats a la ploma d'or. Una segona experiència, encara més viva, l'he viscuda a la placeta de l'església d'Algaida aquest dissabte i diumenge, amb dues firetes que parlen extraordinàriament bé de la gent més dinàmica del nostre poble i de la seva fe en la igualtat i la solidaritat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel, fa mes de 10 anys

M'has agradat mol, esper. Sigui viable económicament, cultural i socialment
segur que ho es aqueix projecte

Valoració:1menosmas
Per Una pregunta, fa mes de 10 anys

Qué bé, és una satisfacció retrobar-te. Vol dir aixó que els columnistes del Balears que no són ho de l'Ara continuaran aquí?

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente