Nou desencís del Mallorca. Ahir contra un Atlètic de Madrid més que ressacós encara de festa pel campionat de Copa aconseguit davant el seu màxim rival. Un conjunt madrileny que no volgué exercir de botxí i que va ser homenatjat pel Mallorca, que li va fer el passadís.

Ahir el Mallorca va fer el corredor al rival, i no se'ns acud millor metàfora per a explicar el que ha fet durant la major part de la temporada. Encara que, probablement, l'explicació de l'agònica situació que viu el Mallorca no sigui al passadís, sinó als despatxos. La planta noble és escenari, des de fa uns anys, d'un inacabable rosari de despropòsits que, enguany, ha acabat per contagiar també els futbolistes.

L'esperança és allò darrer que es perd i no serà un servidor qui tiri la tovallola abans d'hora. El sorprenent de la situació del Mallorca no és que li quedi un finíssim fil de vida a la Primeria Divisió, el sorprenent (i ben excepcional) és que arribi viu a la darrera jornada havent sumat només 33 punts.

El Mallorca és al corredor de la mort a l'espera que altres decideixin la seva sort.
Queda una setmana per somiar, una setmana de passadissos i despatxos.
I el temor que el passadís no es converteixi en un túnel llarg i obscur.