Durant la Transició, molts de vells republicans afirmaven orgullosos el seu joancarlisme. No eren monàrquics, sinó joancarlistes. No tots compartíem aquest punt de vista, però si tenim en compte que Alfons XII, els vespres de marxa inacabable amb el duc de Sexto pel Madrid castís, presumia d'ésser l'únic monàrquic republicà del món, podem dir que estàvem curats d'espants. No sé si els Borbons actuals coincideixen políticament amb el besavi del rei Juan Carlos, però és evident que en conjunt han fet més per a la reinstauració republicana que, l'any trenta, els integrants del Pacte de Sant Sebastià. Probablement no ho pretenien, però els fets parlen. Cristina de Borbó ha estat el darrer membre de la família reial a fer professió de fe republicana. I de quina manera. Perquè la seva presència en els jutjats de via Alemanya transcendeix les aportacions que pugui fer al trencaclosques del cas Nóos. Probablement suposarà la mort definitiva del joancarlisme, com a aposta ideològica independent de la monarquia. En qualsevol cas, el jutge Castro ha citat la infanta per a l'últim dissabte d'aquest mes. Encara no s'hauran extingit els ecos de la celebració del 14 d'abril.•