Santiago Salvador, l'anarquista que va llançar dues bombes contra la platea del teatre del Liceu de Barcelona, parlava, un cop ja detingut i empresonat, amb un periodista, de la dona que deixaria vídua tan prompte li aplicassin la pena capital. Es tractava d'una tal Antònia Colom i Vicens, de trenta-dos anys, mare d'una filleta de catorze mesos. L'estampa no podia ser més patètica.

Un home, encegat pels seus ideals àcrates, anacava frontalment el que ell veia com una representació de l'alta burgesia i, per tant, la casta de la societat que esclavitzava, amb els abusos de l'antiobrerisme, les castes considerades inferiors. Tanmateix, al drama, s'hi sumava la família del pres.