cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
27°

El Rei o l’error útil

No hi hauria d'haver res, en principi, menys democràtic que el govern monàrquic. El món modern, políticament parlant, comença amb la Revolució Francesa, amb la necessitat de fundar una comunitat d'homes lliures i iguals que es donen a si mateixos una llei democràticament pactada. Tanmateix, com ens va deixar escrit Benjamin Constant, una monarquia -amb tot el seu pes de tradició i despotisme- pot ser perfectament democràtica, quan s'ajusta a les lleis i les garanties, i és tolerada pel parer majoritari de la població.

A Espanya, per les circumstàncies de sobra conegudes -un fòssil més d'aquell Antic Règim restaurat que va ser el feixisme clerical espanyol-, tenim una monarquia, i sembla que ningú la discuteix, almenys dins el centre polític. Perquè és en el centre on -entorn de l'esquerra o de la dreta- s'acaben prenent les decisions que tenen importància. De tant en tant hi ha rampells antimonàrquics, com n'hi ha d'anticlericals, però al final les tradicions i l'ordre s'imposen; fet i fet, la inèrcia és una força tan poderosa com qualsevol altra...

Quan es tracta d'elaborar programes polítics que il·lusionin la ciutadania, els partits amb ganes de fer-se amb el poder institucional deixen les propostes més arriscades de banda; qüestionar la monarquia -tot i les ficades de pota de la institució, i les seves terboleses institucionals, i els esquitxos de corrupteles- acaba sent un tema incidental. Ni el PSOE -que hauria de tenir una ala republicana forta en el seu interior-, ni el PP -que tot i el conservadorisme té sectors contraris al Borbó- tenen en el seu horitzó acabar amb la monarquia, i ara, que és època de molts replantejaments -de reformes de tota mena- seria bo posar el tema de la Corona sobre de la taula.

No dubto que el Rei pot haver tingut un gran paper en la Transició i en el manteniment de la democràcia a Espanya, i que hem d'estar ben contents dels gairebé quaranta anys de pau i de prosperitat, etc. Tanmateix arribarà un moment en què ja no deurem res a la institució que ell representa. La societat espanyola hauria d'emancipar-se -seria un estímul més, una ruptura mental que ens marcaria el camí de sortida de la crisi-. Es fa difícil en l'actual tessitura que la Corona ens doni a tots plegats una sensació d'utilitat, sobretot després de veure la pompositat i la boira en què es continua refugiant. Aquesta última entrevista -l'única en dotze anys- fa ben poc per acostar el personatge a una ciutadania que cada dia exigeix més proximitat, més transparència i més racionalitat a l'hora de gastar els diners de tothom.

La Corona pot omplir-se la boca d'unitat, solidaritat, d'igualtat i de justícia. Però si aquests principis són seguits al peu de la lletra, té els dies comptats. En cas contrari voldrà dir que es persisteix en l'error, per molt que sigui un error útil.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.