És tard, bastant tard, és la nit de Reis, i això de tenir família nombrosa et fa haver d'esperar moltes hores que la son venci els nervis, que no són pocs. El mòbil vibra i rep un whatsapp d'un dels meus grups favorits: "Ses villaglamuroses". El missatge és un avís de seguretat: guardau tots els objectes de valor que tengueu a casa. Avui vespre vénen els reis i no sabem si duran el seu gendre. Missatge rebut. No es necessita més que un SMS curtet per riure una estona dels nostres bon vivants de sang blava. Família irreal, caceres, infidelitats, irresponsabilitat, censura informativa, judicis per corrupció... No hi ha campanya d'imatge capaç de restaurar aquest cúmul de despropòsits en què s'han convertit el clan dels Borbons.

Per això, les clavegueres de l'Estat s'han posat en marxa de debò i aquest 2013 ens han obsequiat amb una nova versió del NODO. De la xemeneia i el discurs caspós de m'omple d'orgull i satisfacció hem passat al format d'entrevista-ficció. És a dir, una posada en escena d'entrevista amb un contingut redactat pel bufó de la cort. El periodista de "renom" diu el nombre de vegades adients "Majestat" mentre el Borbó ens conta el que vol, com sempre, com un cap d'Estat irresponsable i inviolable. Així, situat per damunt del bé i el mal, el nostre Monarca digitat que mai ha estat ratificat per unes urnes ens dóna lliçons de democràcia. Després de l'entrevista arribam a l'única conclusió possible: se la podrien haver estalviat, com la institució monàrquica.

Mentre la xarxa bull contra el clan dels Borbons, cerc una mica de sentit comú intel·ligent entre els descastats del Regne. La revista El Jueves ens il·lustra amb un fotomuntatge d'Urdangarin i Rato titulat: Telefònica, banda ancha. Una frase, tres paraules per definir el concepte d'honestedat dels nostres governants. Els missatges se solapen, la indignació creix i ja no record qui és el primer a exigir el boicot a la companyia telefònica, d'altres proposen sortir al carrer, començar la revolució i atracar bancs per poder pagar les multes que imposa el Partit Popular als manifestants. La xarxa s'encalenteix encara més, segurament la culpa la tenen els americans en convertir en èxit de taquilla l'obra d'Els Miserables. El bé i el mal, la possibilitat de la reinserció, la justícia, la religió, la pena de mort i la necessària rebel·lió dels oprimits. Amb aquest missatge no m'estranyaria gens que els nostres intel·lectuals, el president Bauzá i el conseller Bosch, l'acabin prohibint, perquè una cosa és una obra clàssica, d'aquestes que es posen a les biblioteques dels estufats per fer bo i que ningú no llegeix, i una altra de molt diferent és que la gran pantalla ens inciti a sortir al carrer amb missatges subversius. Això aquí no pot passar, a l'illa de la calma, amb la corrupció i la família reial, no hi ha lloc per als miserables.