algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

Caterina Corso

Cada dia passen coses que ens fan pensar. Per sort, d'aquestes cosetes, n'hi ha moltíssimes que ens projecten a un món més autèntic i ens ajuden a reconciliar-nos amb tot allò que constitueix aquest marc que denominam nosaltres. Fa pocs dies llegia un comentari, desafortunat al meu entendre, a l'article de Gabriel Ensenyat sobre el president Aznar. Entre les coses i els rols que cauen en picat en aquests temps que corren hi són tots aquells que es dediquen a talaiar i a posar etiquetes a tothom. Aquí, com se suposa, la majoria som gent bastant normal i poc pretensiosa, escrivim coneixent les nostres limitacions i ben conscients que el nostre àmbit d'influència és escàs, perquè la deriva del món no es frena amb les nostres paraules.

També em van fer pensar les paraules del missatge del president Bauzá, sobretot en la seva referència a la fil·loxera. Com podeu imaginar, compartesc absolutament el contingut de l'editorial que Diari de Balears li dedicà i entenc que el president de les Illes Balears en aquest moment està totalment deslegitimat com a conseqüència de la distància cada cop més evident entre allò que diu i allò que mana executar. No obstant això, el relat entre la desfeta actual i la que es produí al final del vuit-cents podrien compartir algun símil. Un dels plaers espirituals d'aquest Nadal ha estat la lectura de Magnus i altres relats (2010), de Sebastià Manresa. Un llibre que he conegut i gaudit gràcies a la gentilesa de l'autor. I del llibre em quedaria precisament amb els relats que tenen un rerefons històric i mèdic, com els dos eixos on l'autor excel·leix i fa una aportació deliciosa a la literatura i a la història.

N'hi ha alguns, d'aquests relats, per ventura els més llargs i més treballats, que tenen un marc de passat, relacionat amb els grans temes de la història del país. Entre aquests, hi destaca Caterina Corso, un relat que penetra en el paisatge de l'abundor, el senyoriu i la crisi del vi a Felanitx. De Sebastià Manresa n'era lector incondicional a Diari de Balears, coneixia les seves vel·leïtats literàries i tenia notícies de les seves aficions històriques, sobretot en allò relacionat amb la medicina i la ciència en general.

Però no havíem tingut ocasió d'iniciar-nos en el coneixement de la seva obra. Ara que tot just hem començat aquest període iniciàtic he descobert el savi, l'home de ciència, el felanitxer de volada alta, l'escriptor que enriqueix el conjunt amb les seves aportacions, precisament perquè demostra que res d'allò que aporta no és el resultat de les preses o d'un interès immediat o superficial. Desconec si el país compta en aquest moment amb grans polítics, grans escriptors, grans intel·lectuals, grans rics, grans savis o grans líders.

Segurament n'hi deu haver alguns, però llegint Manresa hom s'adona que el país compta amb efectius que conjuguen alguns d'aquests vessants amb excel·lència i per ventura si volem un país virtuós i valent haurem de començar reforçant el paper de tots aquests homes i dones que, en qualsevol altra circumstància, segurament gaudirien d'un prestigi que sembla que aquí ens encabotam a negar a tothom.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per AW, fa mes de 11 anys

La referència del Sr. Ensenyat sobre Ramón Llull i el seu somni va ser molt interessant alhora que absolutament sorprenent per qualcú que no coneixía la seva obra, cosa a la que posarem remei.
En quant al Sr. Aznar, ens agradaría molt demanar-li si els plans i la direcciò de cap a on ens ha de liderar també les hi va dir Deu, o el va nombrar ministre plenipotenciari. Creim que la pregunta és important. (Que vol, és un dels nostres programes).xxx

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente