Hi ha motius per a la celebració? 34 anys després de ser ratificada, la Constitució espanyola s'ha envellit massa. Continuaria intacta si no fos per dues modificacions puntuals que responen a interessos europeus: el dret a sufragi d'estrangers i el compromís d'estabilitat pressupostària. Per la resta, no se l'ha feta evolucionar al ritme de la societat. Tant és així, que la senten com a seva els sectors més immobilistes del panorama polític.

Però no és just l'immobilisme. Molts preceptes de la Norma Fonamental mai no s'han considerat, com l'article 138, que parla de "l'equilibri econòmic adequat i just" entre les comunitats, amb atenció particular "al fet insular". Encletxes que obria s'han anat tancant per part dels legisladors estatals, i d'altres s'han interpretat de manera molt restrictiva pels tribunals. Al final, Madrid sempre pugna per controlar tots els mecanismes de l'Estat.

La Constitució de 1978 ha contribuït a fer moltes passes endavant, però necessita mà de mestre. I és que l'eficàcia de les grans lleis no es troba recercant en el que diu la lletra, sinó en el que hi ha en l'esperit. I l'esperit de 1978 és l'únic que avui val la pena de ser festejat.