algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Un esforç col·lectiu pel Règim Especial de les Illes Balears

L'actual Llei de règim especial de les Illes Balears, norma que pretén corregir els desavantatges de la insularitat, només ha estat més o menys efectiva amb les mesures que preveu d'aplicació directa o amb els reglaments prevists a la llei. Parlem sols d'una part del Títol I. Tota la resta ha estat molt difícil de gestionar i ha aportat resultats bastants pobres. Malgrat tot, la llei va ser una passa significativa.

Els obstacles deriven d'una llei molt programàtica i poc efectiva a la pràctica, sense instrument pressupostari de suport, ni cap òrgan que centralitzàs la seva execució, fet que ha provocat, massa sovint, el desinterès per part dels ministeris, al·ludint a la manca de finançament.

La seva ineficiència va originar que a la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2007 es defensàs des de les Illes Balears la disposició addicional sisena que blinda la llei i preveu un instrument financer que, amb independència del sistema de finançament de la Comunitat Autònoma, doti els fons necessaris per a la seva aplicació. També preveu que sigui la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda entre l'Estat i la Comunitat Autònoma qui centralitzi la seva aplicació. Per tant, l'Estatut pactat entre la Comunitat i l'Estat preveu una nova llei, o una reforma de l'actual, amb la idea de guanyar en efectivitat. Una norma que ajusti les polítiques de l'Estat a la realitat de les nostres illes, especialment, en matèria de transports, infraestructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca.

Encara que per aprovar la llei no es va establir termini, tot apuntava que, d'acord amb la disposició transitòria novena de l'Estatut fos l'any 2014, any en què que finalitzen les denominades inversions estatutàries. Es tracta d'unes inversions especials, que tot s'ha de dir, han estat paralitzades per l'Estat, fora cap acord conegut de quan es faran efectives. Estam parlant de 2.800 milions en set anys, pactats en la legislatura passada a raó de 400 milions anuals realment executats. Una qüestió que el Govern hauria de desembossar atesa la seva rellevància per crear economia productiva i lluitar contra l'atur.

Tornant a la llei, i tenint en compte que es tracta d'una matèria complexa que afecta àmbits molt diversos, seria convenient començar-hi a fer feina de valent. Es tracta d'una norma que per la seva importància convé elaborar amb el temps i els consens suficient, tant a les Illes com per aconseguir l'acord amb el govern d'Espanya i, a les Corts Generals, amb els grups parlamentaris.

Som conscient que no són bons moments pressupostaris i que no serà un camí de roses pactar amb el govern d'Espanya. Tampoc no ho eren en la legislatura passada quan reformàrem el sistema de finançament que ens ha col·locat a la mitjana de l'Estat, i ho vam aconseguir, entre moltes altres coses, per la injustícia que suposava l'anterior sistema per a les Illes. Amb el Règim Especial passa el mateix. La ciutadania i les empreses de les Illes estan sotmeses a greus sobrecosts respecte del Continent i les nostres institucions a unes severes inversions per causa dels desavantatges derivats de la insularitat, que augmenten a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera per la doble i triple insularitat.

Som conscient que en uns moments tan difícils tothom ha de fer sacrificis i esforços, per tant a les Illes tant com els altres, atenent a les nostres característiques, però no més, que és el que passa ara. La insularitat bé val l'esforç d'acord i consens de totes les nostres forces polítiques i agents socials, mostrant una clara i rotunda unitat de tot el territori en aquesta reivindicació. La divisió és una mala divisa per anar a negociar a Madrid. La Conferència de presidents és un bon moment per donar el primer avís.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per un joan de tants, fa mes de 9 anys

Jo crec que pactar amb un estat que no compleix el que pacta no te sentit, i el que s'hauria de fer es cercar un altre marc legal.
Parlant de marcs legals. L'actual ministre d'educació considera que les llengues difernts a l'espanyol son un perill per l'integritat d'espanya i les vol restringir a l'escola.
Quant no ens paguen el que ens deven i a més ens veuen com possibles delinqüents perque atentam contra la unitat d'espanya es absolutament necessari buscar un altre marc legal.

Valoració:2menosmas
Per ?, fa mes de 9 anys

Vostè va governar. Amb els seus a Madrid.

???

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente