algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Brutalitat policial

Una de les coses que sempre acaben posant més en dubte la qualitat de la democràcia és la visió de la brutalitat policial. Se suposa que en un estat de dret l'autoritat és qui té l'ús exclusiu de la violència i de les armes, les quals només poden fer-se servir en estricte compliment del que mana la llei. La llei és democràtica; no estem parlant de cap mena de llei emanada d'una autoritat despòtica sinó d'un parlament democràticament elegit. Tot i això, veiem brutalitat policial -cops de porra contra manifestants, aquesta passada setmana-, i aquestes imatges ens repugnen.

Són aquestes mostres de força el que ens obliguen a obrir un debat seriós sobre la manera en què ens enfrontem a les forces de l'ordre públic -¿per què i quan desobeir l'autoritat?-, i també sobre la manera en què reaccionem davant l'ús de la força per part dels antidisturbis (¿per què n'hi ha que els encaren, que els ataquen, que els apedreguen?). Hi ha qui dubta sistemàticament de tot allò que emana del poder: si els policies carreguen -ens diuen- ho fan perquè els agrada la brutalitat -són sàdics- o perquè busquen atonyinar i així eliminar tota dissensió contra les mesures de la classe governant -són censors d'opinió-; hi ha qui afirma, però, que són màquines cegues, homes sense ànima a les ordres de la maquinària de l'estat, buròcrates armats i banals com ho eren els nazis segons la tesi -absurda- de la filòsofa Hannah Arendt. Segons veig, per molts ara es tracta simplement d'agafar bàndol: els que estan amb els manifestants i els que estan amb la policia. Però res ens obliga a cenyir-nos simplement a dues opcions.

Els que pensen que per una part hi ha uns manifestants pacífics, bonhomiosos, fantàstics, es veuen amb l'obligació de mirar a una altra banda quan les imatges mostren com molts joves llencen llaunes i pedres, i explicar on queda la cultura democràtica quan es pretén impedir l'entrada d'un diputat al Congrés o fins i tot forçar la dimissió de tot un govern.

Els que defensen la policia també han de dissimular i posar-se les ulleres ideològiques, les que impedeixen veure allò que no interessa: els incompliments de les lleis (la identificació visible de l'agent de l'autoritat) o la desproporció en què s'usa la força -una pluja de cops de porra contra un home caigut al terra, per exemple-, perquè aquest és l'element que més contribueix a la seva impopularitat o fins i tot a posar en dubte la qualitat de tot el règim democràtic.

Tant en les informacions com en les opinions que desperten sempre aquesta mena d'escenes hi ha més desinformació i propaganda ideològica que no l'ambició per aprofitar el destret per a parlar de democràcia, llei i ús de la força legítima. L'espectacle sentimental s'ho menja tot. I la política també.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Regomira Puig, fa mes de 10 anys

Què dius de molts joves llançant pedres....! Eres a la manifestació per afirmar-ho, o miraves els telediarios???

Valoració:-2menosmas
Per Andreu, fa mes de 10 anys

Típic discurs "equilibrista" per damunt del bé i del mal i que vol quedar bé amb tothom i no fa més que ser còmplice dels abusos del poder.

La part dels manifestants que va actuar violentament va ser ínfima en comparació amb el nombre total de ciutadans que protestaven. I en la seva inmensa majoria, els que tiraren objectes a la policia ho feren després de que aquesta actués inicialment. I per ser justos i rigorosos a l'hora d'analitzar els fets (i no tan simplistes com aquest article) hauriem de parlar també de la manipulació informativa (prèvia i posterior a les protestes) , dels nous plans de les autoritats per prohibir protestes en el futur, de la criminalització fins i tot dels que hi llogaren autobusos per desplaçar-se a Madrid, de les condemnes per "asalt al congrés" tipificades amb anys de presó que s'estàn demanant......i molt més. Un poc de rigor, sr. Comes i ja que hi som, una mica més de compormís tampoc li aniria malament en els temps convulsos que ens toca viure.

Valoració:-2menosmas
Per ALM, fa mes de 10 anys

Ni tots els manifestants són santets ni tots els policies dimonions. I sentit democràtic n'hi ha molt poc, massa poc; si n'hi hagués un poc més, aquests lamentables succeïts serien molt rars. Educació cívica de per tots els costats és el que ens fa més falta.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente