La setmana passada el Centre de Recerca Econòmica (CRE) va presentar el seu informe econòmic anual, un informe que mostra un horitzó ben negre per a l'economia de les Illes Balears i molt crític amb la política del Govern de José Ramón Bauzá. El CRE és un organisme consorciat entre Sa Nostra i la Universitat de les Illes Balears. Es tracta, per tant, d'una entitat sense cap vinculació política, per la qual cosa no resulta gaire creïble l'acusació de partidisme que li va fer el vicepresident Josep Ignasi Aguiló.

Un parell de setmanes abans havia aparegut un altre estudi d'un grup d'economistes internacionals que analitzava la capacitat de sortir de la crisi de les diferents economies europees i ho vinculava a la seva estructura sectorial. La conclusió principal va ser que allà on hi havia una economia diversificada, però amb preeminència de la indústria, havien tengut més capacitat de resistència enfront de la crisi i se'n sortien més aviat. Altrament, aquelles zones amb una dependència més gran del turisme i la construcció ho estan passant més malament. Jo hi veig una relació amb l'informe del CRE, que constata que les poques iniciatives que es duen a terme per reactivar l'economia de les Illes Balears es concentren fonamentalment en aquests dos sectors.

Sembla que el Govern de José Ramón Bauzá pretén que sortim del pou sense potenciar cap canvi estructural, simplement canviant el marc normatiu per agilitzar el creixement d'aquests dos sectors que, justament, són els mal col·locats per treure'ns del pou.

El segon problema que ens trobam és que el sector públic s'ha aprimat massa, fins al punt que ja no és capaç d'estirar del sector privat, tal com s'ha fet sempre per sortir de les crisis econòmiques arreu del món. L'obsessió malaltissa per reduir el dèficit de la Unió Europea i Mariano Rajoy, seguida pel Govern de les Illes Balears com si fos un xotet de cordeta, no ens permetrà millorar la situació actual, sinó tot el contrari.

Hi ha remei? És clar que n'hi ha, però no amb aquesta política. Cal fomentar el desenvolupament industrial i, per la situació de les Illes Balears, preferentment l'agroalimentari, que ajudaria a estirar el sector primari i podria crear sinergies amb el turisme, i el d'enginyeria del coneixement, que no es veuria gaire perjudicat per la insularitat, perquè treballa fonamentalment a través d'Internet. I això s'ha de fer amb un fort impuls del sector públic, que ha d'incentivar i facilitar les iniciatives empresarials i, si cal, s'hi ha d'implicar com a inversor, com ja s'ha fet altres vegades, per exemple amb Prilac. Els doblers per fer-ho s'han d'obtenir de la minva del nostre dèficit fiscal amb l'estat, al qual cal exigir el compliment de les inversions estatutàries, i amb la flexibilització de la contenció del dèficit públic. No fa res si el govern s'endeuta per invertir. El que no ha de fer mai és endeutar-se per poder fer despesa corrent, com fa ara. Això és pa per avui i fam per demà.