Les herències compartides

Les taifes populars demostren arreu por de qualsevol cosa que discrepi, començant pels combats de gloses i acabant pels telediarios. I l'únic que se'ls acut per justificar allò que "no voldrien" fer és l'herència rebuda: Manera o Zapatero. Per aquestes contrades l'argument de l'herència es torna encara més grotesc quan el testimoni cobra vida en forma de l'inexplicable disseny de l'hospital de Son Espases, una infraestructura sòrdida des de tots els punts de vista. O el decadent Palau de Congressos de Palma, un equipament que hauria enlluernat el turista Un Milió i que els anys 70 hauria estat tendència, però que el 2006 ja només tenia valor especulatiu. L'herència ominosa del Segon Pacte és haver deixat dempeus els deliris inacabats de l'hiperactiu PP de Cabrer, Salom, Rotger i altres. En idèntiques circumstàncies els populars no haurien dubtat de llogar piconadora -o canviar-la per una o dues llevaneus eivissenques, més la producció d'una dessaladora de regal- i imputar als "altres" la despesa de la demolició.

Amb tot això és normal que cerquin objectius assequibles per mirar d'impartir doctrina com la dels ministres contra Sánchez Gordillo, que fàcil. Així hem tengut tota la claca ultraliberal seguint amb gaubança la performança tronada del "nacionalista andalús", pensant que l'acció "treure menjar als rics per donar-ne als pobres" implicaria inapel·lablement llevar-los la raó als blancs per donar-la als bancs. Els valoram l'intent.
Periodista