Qui anirá a comprar en diumenge

Un altre gran engany de moda de l’Espanya anèmica és la fuita de cervells, perquè els darrers vint anys el talent s’hauria pegat per establir-se al Reino, com tothom sap i és evident. El talent més premiat a les Espanyes l’encarna Andrea Fabra, un referent mundial de l’emprenedoria que en un arravatament d’emoció incontinguda ens ha enviat a tots –a tu i a mi també– a emprendre vent. Que se sàpiga, cap dels estimats càrrecs electes que el Partit Popular té arreu del territori ha renyat la filla de Fabra. Deu ser que s’acullen a la vella dita, fot qui fot i visca el Rei, i que volen anar a comprar en diumenge i trobar que els magatzems han obert per a ells, algun turista i la Família Reial.

I a tot això, el discurs més estès des de l’oposició derrotada és assenyalar –amb els mateixos senyals que descriu el BOE– que PP i PSOE no són el mateix. Segur que la reacció a les retallades imposades per Brussel·les no hauria estat l’ovació indigna al Congrés dels Diputats. Hauria sortit un president a dir-nos que ens barrinava amb el cor trencat, i els ministres –cadascú amb un llinatge de l’esquerra diferent–, amb cara de circumstàncies. Després, per ventura, se n’haurien anat plegats de rebaixes.