El franquisme fou brutal a Balears fomentant l'anticatalanisme. Reduí la llengua a un dialecte i féu creure als illencs que res no tenia a veure amb l'idioma del Principat. Però l'intent fracassà. Enfonsada la dictadura militar, vingué l'autonomia. El nou Estatut reconegué el català com a llengua pròpia. I això és el que posa malalts els que ara promouen la involució. Per aconseguir la igualdad amb el castellà, li han d'arrabassar la categoria d'idioma propi, vuit vegades secular a l'Arxipèlag. Si els balears perden el més preuat que tenen, la seva llengua, ja se'ls podrà desposseir de tot. És la tècnica dels conqueridors: destruir les senyes d'identitat dels aborígens. Primer es jivaritzen les seves institucions a força de retallades; tot seguit, es lil·liputitzen la llengua i la cultura; finalment, se'ls uniformitza i se'ls converteix en ciutadans supeditats, inferiors, agenollats... És una tècnica més antiga que la crucifixió. I a sobre se'ls humilia. Per exemple: Bauzá es deixà anar ahir al congrés de les Nuevas Generaciones. Ja ni dissimula. Se ha acabado el vivir del cuento, de la sopa boba, afirmà, autosatisfet.

Això ja comença a recordar l'amenaçador llenguatge de quarter i corneta que escoltava la gent durant la Guerra Civil a mesura que l'exèrcit franquista anava ocupant zones lleials a la República. Recordem aquells temps tan negres: l'exèrcit franquista no volia cuentos, ni regionalismos separatistas i estériles ni lenguas vernáculas, ni la partitocracia subvencionada. Només assumia un valor: España: Una, Grande y Libre. És a dir, ells i només ells.

Ara l'objectiu a curt termini és que el català deixi de ser llengua pròpia. Després, garrotada a l'autogovern. I després? Fa vertigen pensar-ho. Però els que manen a Madrid fan mamballetes.