algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 13°
13°

Toni Pastor o la rebel·lió de la prudència

Dijous postpassat, dia 26, Pere Cerón va entrevistar Toni Pastor a la SER. Per mi, va ser una entrevista decebedora. Escoltant-lo vaig arribar a la conclusió que, quan el periodista li va preguntar si algú l’havia advertit que fora del PP hi fa molt fred, tot i que ell digués que això no el preocupava, el que semblava, fins i tot davant el tall de veu de Delgado oferint-li la porta de sortida del PP, era que en el que estava pensant mentre parlava era, precisament, en això. La qüestió de fons, com tots sabem, és la polèmica del català que ha encetat el sector més espanyolista del PP.
Després de l’entrevista, vaig participar en la tertúlia dels dijous a la mateixa emissora i vaig manifestar la meva gran decepció per la tebiesa i el zigzagueix de les declaracions del batle de Manacor. A la nostra comunitat no anam sobrats de polítics valents que defensin amb fermesa les seves conviccions; més aviat els que ens sobren són polítics oportunistes.
Després de llegir la carta que Pastor envià al president Bauzá, vaig haver de fer acte de contrició. Pastor ha deixat les coses clares, com les hi va deixar en el seu moment Pere Rotger, parlant de la guerra de l’Iraq; o Jaume Font, de qui encara no sabem si té molt o poc a dir, però que sí va saber ser clar quan li va tocar el seu torn. Delgado i Bauzá també són clars i fins i tot valents. La valentia no està amb la bondat de les idees, sinó amb el valor de defensar-les.
Però avui el que convé que entenguem és que la polèmica entre Pastor i els màxims dirigents de la seva formació va molt més enllà d’una simple brega partidista. Del que estam parlant és del futur de  la nostra llengua a la nostra terra. Ens trobam davant una situació d’emergència: la majoria absoluta del PP al Parlament pot convertir el català en una llengua de simple conveniència, però per res necessària, per molt que la majoria del carrer n’estigui manifestament en contra. I les llengües, quan deixen de ser necessàries dins el seu territori, ben aviat són substituïdes per una altra, com molt bé ho explica Pastor a Ramón Bauzá en la seva carta. Camus ens ho va deixar dit: Ma langue c’est ma patrie.  La meva llengua és la meva pàtria. Així que el que jo penso és que qui no pugui entendre i respectar aquest principi no mereix governar la nostra Comunitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tània, fa mes de 10 anys

Molt bon article. Esperem que en Pastor el llegeixi i eviti tornar a caure en l'error de fer de pussil·lànime. Té prou discurs com per ser més contundent en la defensa de la llengua, com a patrimoni fonamental del nostre poble.

Valoració:11menosmas
Per Bon atlot, fa mes de 10 anys

El batle de Manacor, l'honorable diputat Antoni Pastor, és un actiu del Partit Popular, dels manacorins, dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenteres tan arrelat al nostre tarannà que cada vegada que un amateur térbol el vol ferir de mort i desbancar de la seva cadira política, va i en silenci li cau a sobre, el deixa kao i es torna asseure amb més solidesa que mai. Els joves dirien d'ell que és un crack i que té un dels caps més ben amoblats del pati polític. Ja ho sap el President Bauzá i casi tots els grossos del PP. Per això i perque tenim per necessari el seu seny estam tranquils. Aquest no fugirà per crear un altra partit, ni per anar-se'n amb els hereus d'UM, ni amb els de'n Jaume Font.

Valoració:4menosmas
Per Jaume, fa mes de 10 anys

Miquel "a la nosta comunitat"? Això de comunitat és un terme que s'inventaren per no dir regió i que a mi em sona un terme administratiu, la Comunitat Autònoma. jo parlaria d'illa, illes, país o si vols, regió. Per a mi som un país que forma part dels Països Catalans.

Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente