El foner és el títol d'un poemari de Pablo Neruda (1904-1973), en què descriu aquesta figura tan nostra i que enllestia en aquestes dates. El llenguatge que fa servir és ple d'imatges impactants com allò que diu: "Jo faig girar els meus braços com dues aspes boges, dins la nit, tota ella de metalls blavencs... ". I parla dels sentiments del foner, que és un home indòmit, que llança les pedres com la fletxa, l'espurna, la fulla o la proa. Es queixa del seu dolor, del vent immens, de l'esforç inútil, de la set ferida i trencada i lamenta aquelles pedres àgils que retornen i el fereixen... Tanmateix, és salvat per l'amor de la que és com la vela al vent.