algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
18°

Hoover, Garzón

A la pel·lícula Hoover Clint Eastwood ens ha servit una aproximació biogràfica a un dels personatges més tèrbols de la història recent nord-americana. John Edgar Hoover va ser el director de l'FBI, i uns dels justiciers sense escrúpols més desfermats entre els que hagin tret el nas en les nostres democràcies; aquests règims -al contrari que els totalitaris- obliguen a respectar les lleis, la privacitat, la presumpció d'innocència, els procediments administratius i judicials i la llibertat d'opinió, fins i tot davant dels que més ens irriten o ens posen en dubte amb visions de les coses radicalment diferents de les nostres.

Com ens mostra Eastwood (i ja havien novel·lat alguns escriptors nord-americans: DeLillo, Mailer...), Hoover, tot això, s'ho saltava enmig de deliris puritans, de visions de rectitud moral indoblegable, que l'empenyien a burlar la llei a l'hora de perseguir comunistes i bandolers, o presidents de govern que no s'acabaven d'adaptar a la visió tan elevada que ell creia que havien de satisfer els polítics de primera línia. Eastwood fins i tot s'atreveix a suggerir que Hoover escoltava els enregistraments sonors de les trobades sexuals de J.F. Kennedy amb Marilyn Monroe, a més de milers d'altres informacions secretes, robades sense respecte a la legalitat, que formaven part de l'arxiu personal de Hoover, i que la seva fidel secretària va destruir tot just saber que el seu cap havia mort, tot perquè no caiguessin en mans d'un altre personatge poc recomanable (el president Nixon).

Tot això ve a tomb arran de la sentència en què es castiga el jutge Garzón a 11 anys d'inhabilitació, tot comparant els seus procediments (les escoltes il·legals) amb els propis dels règims totalitaris. No és cap sorpresa que Garzón ha estat -amb tots els matisos que es vulguin- el Hoover de la democràcia espanyola dels últims vint anys: el justicier totpoderós que ha sabut entrar a sac allà on ningú s'atrevia a fer-ho, amb procediments espectaculars, amb sentències i intervencions cridaneres: contra el terrorisme basc, contra el terrorisme d'estat, contra els crims del franquisme, contra la corrupció, etc., i tot en un paisatge judicial on l'únic jutge que els espanyols coneixien era ell; semblava que era l'únic que feia alguna cosa.

Imaginàvem que ho feia bé: que en cap cas passava per sobre de les lleis amb l'excusa que tanmateix les reforçava (com argumenta Hoover a la pel·lícula): pur maquiavel·lisme, fet i fet. ¿Hem d'acceptar el maquiavel·lisme del bé mentre condemnem el maquiavel·lisme del mal? ¿I qui distingeix el bé i el mal sinó les lleis? Hem d'excusar Garzón perquè se saltava les lleis però ho feia per una suposada bona causa? Els dubtes són seriosos.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per GARZÓN S'HO HA GUANYAT A POLS!, fa mes de 10 anys

Doncs deuen ser molts de noms, perquè he llegit Salvador Cardús, Bartomeu Mestre, Vicent Partal, Victor Aleixandre, Iñaki Anasagasti i altres persones poc sospitoses de ser còmplices de l'extrema dreta. Llegiu... i pensau un poc!
http://www.vilaweb.cat/editorial/3708435/jo-defensare-garzon.html

Valoració:0menosmas
Per Mils, fa mes de 10 anys

el que escriu el comentaris sobre Garzón repressor sempre és el mateix, es posi el noms que vulgui, UN i tot sol

Valoració:0menosmas
Per Seny, fa mes de 10 anys

JOAN MIRÓ: l'han condemnat per ESPIAR ELS ADVOCATS QUAN PARLAVEN AMB ELS QUE ELL HAVIA IMPUTATS. No t'equivoquis. A qualsevol país del món civilitzar no l'haurien inhabilitat sinó tancat a la presó! En GArzón no és un jutge és un policia repressor que ha ignorat la separació de poders, clau per a la democràcia. Talment els jutges de la guerra incivil espanyola: jutge i part. Mai no hauria cregut que algú no discernís la ratlla vermella que ha passat quantes de vegades ha volgut amb els catalans i els bascos. Condecorat dius? Vaja!

Valoració:0menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 10 anys

Es problema és que l'han condemnat per allò que l'haurien d'haver condecorat i que l'han deixat impune per allò que l'haurien d'haver condemnat (dos a zero en contra des poble)

Valoració:2menosmas
Per Emprenyada, fa mes de 10 anys

Cap dubte ni un: LA FI NO JUSTIFICA ELS MITJANS. Quant a això que anava contra el terrorisme que ho demanin als torturats de 1992 a Barcelona que varen aconseguir la condemna d'Espanya (Barrionuevo, Roldán i Garzón) al Tribunal Internacional dels Drets Humans. Tampoc no dius que va ser ell qui va tancar el diari EGIN. Ni que va practicar la guerra bruta amb els coneixements obtinguts dels seus anys de polític remenant papers per Interior. Ni de les sucoses conferències a bancs a investigar (prevaricació prescrita, han dit): Només llegeixes premsa rosa, Melcior?

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente