La societat balear viu el pitjor procés de desmoralització col·lectiva almanco del darrer mig segle. Mai entre les generacions joves actuals no s'havia respirat un ambient de desconfiança com l'actual envers els seus governants. I mai des del poder no s'havia transmès una sensació tan feridora d'incapacitat i d'impotència. Vivim un fenomen imparable de divorci entre societat civil i poder polític.
De moment, les nombroses expressions de descontentament són sectorials i per qüestions concretes, però el malestar està tan escampat i és tan profund que les conseqüències són imprevisibles. El poble balear està avesat a superar conjuntures dolentes. En els anys setanta i en el bienni 1993-94, va ser una de les primeres comunitats a sortir de la depressió. L'enginy i la laboriositat illenca s'imposaren. I els seus polítics actuaren en sintonia amb la societat. Ara no, ara sembla que els que manen han perdut la noció de la realitat, han confós el teixit social amb una caserna. La deriva permanent.
Aquest govern té responsabilitat sobre la situació i l'anterior també en va tenir.
Basta ja de defensar-ne un per anar contra l'altre. Tots dos són nocius per als interessos de les Illes Balears.