El Pacte Antikomintern (1936)

Aquell mes de novembre, quan ja feia mesos que durava la Guerra Civil espanyola, a Berlín tenia lloc la signatura del Pacte Antikomintern per part d'Alemanya i el Japó, contra la Internacional comunista. Itàlia s'hi adheria el 1937 i Espanya i Manxukuo (Manxúria), el 1939. El 1945, també el mes de novembre, Espanya ratificava a la capital alemanya l'esmentat compromís i ho feia a través del seu ministre d'Afers Exteriors, Serrano Suñer, aleshores l'home de confiança de Franco i del Règim. Però no només hi havia en aquell acte protocol·lari els ministres dels països abans anomenats, sinó també els que d'alguna manera eren aleshores satèl·lits de l'Eix o simpatitzants d'aquest. Signaren igualment aquells documents Finlàndia, Dinamarca, Romania, Bulgària, Eslovàquia, Croàcia i la Xina nacionalista.

Aprofitava Serrano Suñer el viatge per a tenir llargues entrevistes amb Von Ribbentrop i el comte Ciano. Tenim al davant la fotografia d'aquell moment, al qual volia donar Hitler una solemnitat excepcional. Dempeus, Von Ribbentrop llegia les clàusules del pacte i tenia als seus costats els seus col·legues italià i japonès. Els altres restaven asseguts entorn d'una taula llarguíssima i el primer de l'esquerra del lector era Ramon Serrano Suñer. La sala, grandiosa, tenia per fons un gran tapís que representava una escena bíblica: el judici de Salomó. És estrany, quan tot el que feia olor de jueu era ràpidament rebutjat. Tant és així que el Reichsführer Himmle, cap de les SS, havia tramès a la universitat d'Estrasburg tota una col·lecció de calaveres i esquelets de presoners hebreus per tal que els "científics" etnògrafs en traguessin alguna propaganda a favor de la suposada raça superior ària.

Els altres enemics de l'Estat, els comunistes, presentaven en els territoris de l'Est una sòlida resistència a les tropes del Règim nazi. Tota la propaganda, totes les trompetes de victòria, per part dels mitjans de l'Eix, es trobarien amb la dura realitat. La ciutat industrial de Rostov era reconquerida per l'exèrcit soviètic i les tropes alemanyes eren obligades a replegar-se sobre la línia del Mius. I en entrar l'hivern s'havia d'aturar per força l'ofensiva hitleriana, ja que els soldats topaven amb la manca de proveïments, problemes d'equipament i queviures i tot plegat al davant dels soviètics, amics de la neu i de la lluita a qualsevol preu. Les unitats blindades sortiren de Rostov desobeint les ordres de l'alt comandament i tant l'artilleria com la infanteria feren cul enrere.
Entre les tropes alemanyes hi havia voluntaris d'aquell Pacte Antikomintern: espanyols, italians, búlgars, romanesos... també hi deixarien la pell. Mentrestant, el tribunal militar de Montauban, a la França col·laboracionista, feia la feina bruta a favor de Franco i condemnava catorze comunistes espanyols a penes que anaven dels sis mesos de presó als vint anys de treballs forçats.
En aquest cas, el Pacte Antikomintern sí que funcionava encara.